[StopISDS] Les persones i el planeta rebutgem el ISDS. Per què els nostres governs estan tractant d’expandir-ho?

Aquesta setmana se celebra a Nova York una reunió que no tindrà molt impacte en els mitjans de comunicació. A primera vista, això no és sorprenent. La reunió del Grup de Treball III de la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional (UNCITRAL per les seves sigles en anglès) no sona com una notícia de primera plana.

United_Nations_HQ-1024x768

Entre els grups de pressió en la seu de l’ONU es troben els negociadors de la UE, que parlen en veu baixa i que estan treballant directament en contra dels interessos dels i les ciutadans d’Europa. Estan negociant una enorme expansió del ja odiat sistema de solució de controvèrsies entre inversors i Estats (ISDS per les seves sigles en anglès), basat en foscos tribunals corporatius que les transnacionals utilitzen per a demandar als governs i intimidar-los.

Aquest és el mateix sistema que va ajudar a unir a més de 3,2 milions de persones per a rebutjar el TTIP, l’acord comercial UE-EE.UU, que incloïa també el ISDS. Els temors que les empreses estatunidenques utilitzessin el ISDS per a fer de tot, des d’eliminar regulacions ambientals fins a bloquejar la privatització dels serveis públics, van ser el nucli de l’enorme indignació que va impulsar aquesta campanya.

Aquest any, un altre mig milió ja ha signat una petició exigint que s’eliminin completament els ISDS de tots els tractats de comerç i inversió.

Per tant, és una paròdia democràtica que, en lloc d’atendre les reclamacions de la ciutadania i abandonar qualsevol tipus de negociació amb ISDS, la Comissió Europea estigui pressionant amb força a Nova York per a assegurar una enorme expansió d’aquest sistema en forma d’un Tribunal Multilateral d’Inversions (MIC, per les seves sigles en anglès).

Els promotors d’aquesta proposta afirmen que el MIC no és el mateix que el ISDS. No ens deixem enredar: ho és.

De fet, fent que el sistema sigui permanent, el MIC podria empitjorar el ISDS en ampliar la seva cobertura. Canviar de nom el sistema no significa canviar el nucli de la injustícia que s’hi amaga. Continua sent un sistema unilateral (només les empreses poden demandar als Estats i no a l’inrevés) que permet als multimilionaris i a les transnacionals, i només a elles, accedir a un sistema de “justícia” paral·lel i privilegiat.

No és només un tribunal per a l’1%. És un tribunal exclusiu per al 0,01%.

L’objectiu del sistema és penalitzar als governs per fer el correcte. Vols combatre el canvi climàtic i prohibir el fracking? Millorar els drets dels i les treballadores? Regular els additius alimentaris per raons de salut pública? Bé, amb el ISDS ja te’n pots oblidar. Els governs i autoritats locals s’enfrontaran a grans amenaces i a una gran factura a pagar per prendre decisions com aquestes (fins i tot si aconsegueixen guanyar el cas, tal com va descobrir l’Estat australià, quan va guanyar contra una companyia tabaquera que li demandava pels advertiments de salut en els paquets de cigarrets).

En aquest cas, no hi ha cap diferència entre el ISDS “clàssic” i la seva nova variant proposada per la UE, el MIC. Cap mena de joc, amb canvi de nom inclòs, pot amagar la veritat fonamental: el ISDS es un sistema malalt.

STOP ISDS 3

Amb una mica de sort, els països que ja han pres la iniciativa de rebutjar l’injust sistema del ISDS -com Indonèsia i Sud-àfrica- bloquejaran aquestes horribles propostes. Però la qüestió per a nosaltres, com a europees i europeus, és la següent: Per què la Comissió Europea està negociant en el nostre nom per a promoure aquesta cosa que nosaltres, els i les ciutadanes, ja hem rebutjat clarament sempre que hem tingut l’oportunitat de fer-ho?

Part de la resposta és que els consells que reben els negociadors són, com a mínim, qüestionables. S’ha revelat que, al voltant de dos terços dels assessors acadèmics de la UE en matèria de ISDS, tenen conflictes d’interessos, ja que, d’una banda, se’ls paga pels seus serveis d’assessors i per un altre, tenen interessos personals per a l’estabilitat del sistema d’arbitratges a favor de les transnacionals.

En última instància, canviar aquesta situació depèn de nosaltres. És evident que la Comissió Europea no ha captat el missatge. Els nostres governs dels Estats membre no han captat el missatge. Nosaltres, la ciutadania, rebutgem el ISDS en totes les seves formes. Per això, igual que vam fer amb el TTIP, la nostra campanya treballarà incansablement per a canviar aquesta política. I igual que amb el TTIP, és molt possible que guanyem.