Balanç del primer any del CETA

L’acord comercial UE-Canadà està un vigor “provisionalment” a pesar de seguir pendent de ratificació pels estats membres

NOCETA

Fa un any el CETA – el tractat comercial i d’inversions entre la UE i Canadà – va entrar en vigor de manera provisional. Això vol dir que la major part del contingut del tractat ja està operant. Tanmateix, la majoria dels parlaments nacionals de la UE encara no han arribat a un acord per la seva ratificació definitiva, i segueix pendent el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la seva legalitat.

Després d’un any, és molt d’hora encara per avaluar els impactes directes del tractat, però el que està clar és:

– S’incrementen les exportacions de Canadà a la Unió Europea especialment en alumini; automòbils; químics, combustibles minerals i petroli, i productes farmacèutics per la reducció de barreres no aranzelàries (ja que els aranzels en aquests productes estaven gairebé a zero), és a dir, eliminació de regulacions, (1)

– No s’han generat llocs de treball significatius i de qualitat però hi ha evidències que les grans empreses i multinacionals que ja exportaven a Canadà s’han beneficiat en aquest primer any del CETA (2)

– El comerç en aliments i productes agrícoles s’ha concentrat encara més en mans de grans productors, posant en risc la sobirania alimentària a banda i banda i deixant la petita agricultura, els consumidors i al planeta desprotegit (3)

– El tractat ha creat un paradís per al lobby corporatiu, elevant el poder de les multinacionals per canviar regulacions i proteccions. En paraules de David Plunkett, ex-negociador del CETA i ara reconvertit a representant de les empreses canadenques a Brussel·les: “Per primera vegada el CETA inclou un capítol sobre la cooperació reguladora que dóna a les empreses canadenques l’oportunitat de tenir informació de primera i amb antelació sobre el que els governs tenen planejat fer (en termes regulatoris) “(4)

– “Per ara, Canadà s’ha vist més beneficiada pel CETA en les seves vendes a Espanya, que van créixer un 5,8% fins al juny. Les espanyoles van caure un 10%” (5)

(1) https://www.cbc.ca/news/politics/ceta-anniversary-imports-exports-1.4823822 https://www.bnnbloomberg.ca/ceta-s-extended-drug-patents-could-cost-ottawa-270m-a-year-pbo-1.1067850

(2) https://www.cbc.ca/news/politics/ceta-anniversary-imports-exports-1.4823822 // http://www.expansion.com/directivos/2018/08/08/5b6aaf7ae5fdea69408b4573.html

(3) https://www.bnnbloomberg.ca/ceta-s-extended-drug-patents-could-cost-ottawa-270m-a-year-pbo-1.1067850 // https://www.cbc.ca/news/canada/nova-scotia/canada-europe-lobster-exports-united-states-1.4453256

(4) https://business.financialpost.com/legal-post/0912-biz-jm-melnitzer

(5) https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2018-09-08/espana-ceta-canada-exportaciones-citricos-frutas-y-verduras_1611169/

Prenem el control de les finances! #15S #10anysdeCrisiEstafa

Ens unim a la crida global Prenem el control de les finances! i a les mobilitzacions previstes el  Exigim mesures que acabin amb l’era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers.

 

reaccionem03-300x287

Manifest

“Fúria dignificant”, deu anys després del col·lapse financer

Prenem el control de les finances!

Deu anys després del col·lapse de Lehman Brothers, és hora d’ explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania i de proposar solucions comunes positives per donar prioritat a l’ interès públic en el futur. Lehman Brothers es va convertir en un símbol inoblidable del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat. El col·lapse fou el punt d’ inflexió d’ una crisi econòmica i financera que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, tals com prestacions d’ atur decents, pensions i atenció de la salut.

Les negligents estratègies, i la irresponsabilitat envers la societat mostrada per les corporacions financeres van ser posades en evidència, igual que la passivitat o la complicitat dels polítics en els anys anteriors a la crisi i en la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat com a resposta a la crisi. Es va permetre dirigir els mercats a les grans corporacions financeres, i el preu va ser considerable.

Se’ns demana que creiem que han après les lliçons, i que, pot ser, els canvis necessaris siguin imminents. En canvi, a pesar de les fortes crítiques a la ideologia del lliure mercat financer expressades per molts des de que va començar la crisi financera, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Això ha portat a un atac total a la qualitat de les nostres vides i a la nostra dignitat. La ciutadania de tot Europa ha protestat i proposat solucions socials més eficaces para a fer front a aquesta crisi. Hem tingut un parcial èxit significatiu a nivell local, però encara hem d’ intensificar els nostres esforços. Els lobbies financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la Unió Europea, amb el resultat de que els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables, sinó més. Les noves regulacions son tímides i insuficients, i actualment s’ està produint una reacció «desreguladora».

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diners públics. Milions de noves víctimes podrien unir-se a les files dels que ja estan patint la crisi. Inclús ara, milions de persones es troben empobrides i endeutades, el que constitueix un recordatori constant de que la crisi segueix amb nosaltres.

Els bancs centrals injecten grans quantitats de diner a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’ expansió quantitativa. I mentre que els grans bancs i corporacions gaudeixen dels seus grans beneficis gràcies als baixos costs de finançament -una espècie de subvenció-, cada cop es destina menys diner a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa.

Ara, amb motiu del desè aniversari de la crisi financera, fem una crida a l’acció. L’ aniversari és una oportunitat per a crear un nou espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. És una oportunitat per a mostrar la nostra indignació: necessitem una solució socialment justa al deute existent i hem d’ adoptar una postura de cara al futur. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin a la societat. Al 2018, començarem el difícil procés de posar les finances sota control democràtic.

Hem de desmantellar els grans bancs, acabar amb l’ especulació inútil, introduir una fiscalitat efectiva i justa al sector financer i emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a molts i moltes. Hem de transformar el sistema financer per a posar-lo al servei d’una economia per una vida en comú.

Ens oposem a l’ enorme impacte negatiu dels mercats financers especulatius, que alimenten la desigualtat social, la pobresa, l’ escassetat de serveis públics  el canvi climàtic. Volem adoptar una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa. Un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Començarem a prendre el control democràtic unint forces amb diferents persones i grups que es veuen afectats per l’ impacte negatiu de les finances en la societat. Como a prioritat, hem de pressionar per a que s’ adoptin mesures i normes polítiques que acabin amb l’ era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers. Les grans finances són poderoses, però si ens unim podem formar part de la indispensable acció política per oposar-nos-hi amb èxit. Necessitem que els col·lectius ciutadans s’ uneixin a la nostra campanya i converteixin l’ any 2018 en un punt d’ inflexió, de manera que els pròxims 10 anys siguin finalment el moment en que es pugui assumir el control de les finances.

Participa el 15 de setembre a Barcelona a la Jornada de lluita: Posem les finances al servei de les persones i el planeta!

Amb motiu del 10 aniversari de la caiguda de Lehman Brothers  el 15 de setembre s’està organitzant una Jornada internacional a tota Europa. En Barcelona, dissabte 15 setembre a partir de les 9,30 h, comença al Centre Cívic La Sedeta i constarà de tres espais:
  • Matí: jornada pròpiament dita formada per dos taules: Taula 1 diferents experts donaran un enfoc econòmic-financer, ecològic, sociològic i feminista. Taula 2 presentació i debat per part del 9 eixos  (Finances, educació, salut i sanitat, pensions i serveis socials, treball i atur, ecologia, feminisme, habitatge i relacions Nord-Sud) que participen en la jornada.
  • Migdia: assemblea de moviments socials. 
  • Tarda: Manifestació a les 19h que comença en la Delegació de la Unió Europea sota el lema “Posem les finances al servei de les persones i el planeta!”

 

Un altre comerç és necessari! No als Tractats de Comerç i Inversió (TCI)

Som una campanya present en més de 2.000 ciutats i pobles d’Europa, formada per organitzacions de la societat civil, partits polítics, sindicats, associacions professionals i entitats de diferent índole, així com persones a títol individual. Cobrim un ampli espectre de grups de interès -protecció del medi ambient, la salut pública, l’agricultura, la justícia econòmica, la lluita contra les desigualtats, els drets del consum i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l’educació, el control públic i social dels sistemes financers, entre d’altres- que compartim una profunda preocupació per les múltiples amenaces que plantegen els tractats de comerç i inversió (TCI).

 

cabecera_twitter

Fins ara l’objectiu del nostre treball havia estat aturar les negociacions del Tractat Transatlàntic (TTIP) i l’acord amb el Canadà (CETA). Arran de les múltiples protestes, i gràcies a la oposició de la societat civil, hem aconseguit èxits importants: el TTIP segueix paralitzat, el acord amb el Canadà (CETA) encara ha de ser ratificat per molts parlaments estatals, i els tribunals privats per a les grans corporacions (ISDS) han estat posats en evidència com a antidemocràtics i han patit un desprestigi polític i jurídic a la Unió Europea (UE).

Malgrat aquests èxits, la UE continua treballant per imposar una agenda comercial neoliberal a través de nous acords, com el de serveis (TISA), el de Mèxic i el bloc del Mercosur (Argentina, Uruguai, Paraguai), Singapur, Vietnam i Japó, i la creació d’un Tribunal Multilateral d’Inversions (MIC) específic per dirimir les disputes entre inversors i estats.

Reclamem una política econòmica i comercial que serveixi per a l’interès públic i actuï en favor d’un futur en comú. No podem tolerar tractats de comerç i inversió que afecten negativament les nostres vides, especialment les més vulnerables, i que estan dissenyats exclusivament per defensar i perpetuar un sistema econòmic en profunda crisi, tant social com econòmica i mediambiental.

Què fem?

Realitzem campanyes de sensiblització i d’informació sobre els impactes dels tractats de comerç i inversió en el medi ambient, en els estàndards socials i laborals, en l’agricultura i l’alimentació, els serveis públics i en la pèrdua de democràcia i sobirania.

A més treballem juntament amb altres xarxes per tal d’establir mesures que obliguin a les empreses transnacionals a complir els drets humans en forma de lleis i regulacions d’àmbit estatal, regional i local, així com establir instruments jurídics internacionals -com el Tractat Vinculant de Nacions Unides- que permetin demandar a aquestes empreses en casos de vulneració dels Drets Humans.

Creiem que és cada vegada més important informar a la població, treballar en la incidència política, estendre el missatge a un ampli nombre de sectors afectats i continuar amb l’activisme i la mobilització social, per tal d’exercir un permanent control ciutadà davant la imposició del poder de les transnacionals.

Aquests són els eixos temàtics sobre els quals estem treballant:

– Treball

– Agricultura i alimentació

– Medi Ambient

– Serveis públics

– Poder corporatiu

Un altre comerç és necessari

És hora d’actuar de manera diferent per garantir un futur digne per a totes.

Per això diem que un altre comerç és necessari:

Un comerç que redueixi els impactes de la globalització, que promogui la lluita contra la pobresa, la reducció dràstica de les desigualtats i la lluita contra el canvi climàtic, prenent mesures radicals per reduir la petjada i el deute ecològic de la UE.

Un comerç al servei de les majories socials i no de les empreses multinacionals. Els tractats de nova generació busquen limitar o eliminar les regulacions en salut, medi ambient, drets laborals o qualsevol altre àmbit que suposi un obstacle per al comerç.

Un comerç basat en la cooperació dels pobles, que respecti els drets de les persones migrants i refugiades, que estableixi noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d’altres regions.

Un comerç que estigui dins dels límits del planeta i, per tant, no estigui basat en combustibles fòssils i sigui, inevitablement, més lent, proper i desplaci menys volums de mercaderies.

Un comerç que fomenti una economia dirigida a generar recursos per a la vida, reconegui el treball reproductiu i de les cures i on les dones tinguin protagonisme.

Un comerç que protegeixi els drets laborals i permeti als treballadors i treballadores obtenir una renda adequada per viure amb dignitat.

Un comerç que protegeixi l’educació, la salut, l’aigua, el coneixement i la cultura com a recursos no subjectes a l’apropiació privada. No han de ser béns que només uns pocs es puguin permetre. Per tant, no tenen cabuda en les negociacions dels tractats comercials.

Un comerç que incentivi l’economia local i l’economia social i solidària, i no posi a les petites i mitjanes empreses en desavantatge comparatiu amb les grans corporacions transnacionals. Cal recordar que a Catalunya, del total d’empreses, un 99,8% són pimes i generen el 70,1% de l’ocupació, i en el cas de l’Estat espanyol, aquesta ocupació puja fins al 73% molt per sobre d’altres estats del la UE, la qual cosa les fa especialment sensibles a l’entrada de competidors més grans.

Un comerç que protegeixi el futur de l’agricultura camperola al Nord i el Sud global, que defensi la sobirania alimentària, la justícia climàtica i dignifiqui la feina dels agricultors i agricultores. L’alimentació de qualitat ha d’estar a l’abast de totes i no dels que s’ho puguin permetre.

Un comerç que defensi una fiscalitat justa, que elimini els mal anomenats paradisos fiscals i els buits legals que actualment permeten l’evasió i l’elusió fiscal per part de les grans empreses.

Rebutgem l’estratègia de competència salvatge i desigual que propugnen els governs neoliberals a Europa, i rebutgem qualsevol vincle amb l’extrema dreta, ja que la nostra proposta és la de la cooperació i la integració dels pobles.

Què exigim?

  • Democratitzar la política comercial de la UE, implicant adequadament al Parlament Europeu, als Parlaments dels Estats membres i la societat civil, duent a terme un ampli debat públic garantit per un procés transparent.
  • Transparència constant i participació de tots els sectors implicats: s’han de fer públics els textos de les negociacions de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre els Tractats de Lliure Comerç i Inversions.
  • Sobirania popular i de les institucions públiques per legislar i regular la defensa i millora de l’interès públic i el bé comú, sense la imposició dels òrgans de cooperació reguladora que busquen eliminar o reduir les regles que suposen un “obstacle” per al comerç.
  • Serveis públics de qualitat i accessibles per a totes les persones davant la liberalització i la privatització que els tractats de comerç i inversió converteixen en irreversibles.
  • Polítiques que facin que el gruix del comerç sigui local i de proximitat, i que promoguin una economia social i solidària que anteposi els valors ambientals i socials i de la feina digne.
  • Aturar l’expansió i acabar amb els mecanismes de resolució de conflictes inversor-Estat, siguin els ISDS, l’ICS, o el Tribunal Multilateral d’Inversions.
  • Mesures que obliguin a les empreses transnacionals a complir els Drets Humans en forma de lleis i regulacions d’àmbit estatal, regional i local, així com a instruments jurídics internacionals, com un tractat internacional dels pobles, que reculli unes regles d’economia i comerç compatibles amb els drets humans, socials, laborals, cultural i ambientals, així com la necessitat d’instruments jurídics internacionals vinculants que permetin demandar les vulneracions d’aquests drets per part de les multinacionals.
  • Per tot això, fem una crida a la ciutadania i les seves organitzacions socials, col·legis professionals, partits polítics, alcaldes i alcaldesses, representants electes, pimes, entitats de l’economia social i solidària, feministes, ecologistes, sindicats i mitjans de comunicació a sumar-se a aquesta campanya.
  • Hem d’exigir un canvi d’orientació en les polítiques comercials, fiscals i distributives de la Unió Europea per posar al centre de les mateixes la preservació del medi ambient i els drets humans i de les comunitats, com a condició fonamental per garantir la pau i una major justícia global.

L’acord UE-Japó (JEFTA): un comerç exclusiu entre els negociadors de la UE i les grans empreses.

Des de desembre de 2017, la Comissió Europea està fent tot el possible per accelerar l’aprovació de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Japó, excloent els parlaments nacionals del procés de ratificació i mantenint múltiples reunions a porta tancada amb els lobbies representants dels poders corporatius. 

jefta 6

Les negociacions per a l’acord de comerç UE-Japó (JEFTA) van començar al març de 2013 i van concloure al desembre de 2017. Els arxius de la Comissió Europea obtinguts mitjançant sol·licituds d’accés a informació mostren que entre gener de 2014 i gener de 2017, la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea (DG Trade) ha mantingut múltiples reunions a porta tancada amb associacions empresarials per discutir les negociacions.

190 d’aquestes reunions (89%) van ser amb lobbies de les grans empreses transnacionals (patronal europea BusinessEurope i la patronal alemanya BDI, la indústria química, automobilística -ACEA- i de tabac, grans bancs i empreses de serveis de l’European Services Fòrum, empreses de telecomunicació i de combustibles fòssils, o la indústria d’alcohol com CEEV) mentre que només 9 (4%) van ser amb organitzacions d’interès públic, associacions d’agricultors i grups de consumidors.

No es van celebrar reunions amb representants de sindicats ni amb federacions de petites i mitjanes empreses (PIMES), i el 7% restant de les reunions es van realitzar amb altres actors, com a institucions públiques i “think tanks”.

Les noves revelacions de  Corporate Europe Observatory (CEO) i AK Europa confirmen una vegada més el fort biaix de la política comercial de la UE: les grans empreses estan impulsant i influenciant les negociacions dels Tractats de Comerç i Inversió (TCI), imposant els seus interessos a l’aprofundir les regles del comerç mundial, per tal de maximitzar els seus guanys.

 

jefta 1jefta 2jefta 5jefta 4jefta 3

Mentre que la salut pública, els interessos de les i els treballadors, el món rural i la pagesia, la defensa mediambiental o les petites i mitjanes empreses tenen cap importància per a la Comissió Europea.

Acció #ACScontraLaVida

acs contra la vida

Des de la Campanya Catalunya No als TCI seguim alertant dels conflictes creats per les transnacionals, principals beneficiàries dels Tractats de Comerç i Inversió, que operen en sectors molt diversos i a qualsevol lloc del planeta, donant prioritat al seu benefici econòmic per damunt dels interessos, drets i la vida de les persones, comunitats i la terra que observen i es resisteixen front l’extractivisme físic i moral practicat per aquestes companyies i empreses globals. Un informe d’Ecologistas en Acción El IBEX 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina. Un análisis ecofeminista.” assenyala aquestes multinacionals de “la marca Espanya”. Entre les que més conegudes que apareixen en aquest informe, ACS, l’empresa de Florentino Pérez, el BBVA, amb el conflicte de l’oleoducte Dakota Access Pipeline o l’energètica Iberdrola, sòcia del projecte hidroelèctric de Belo Monte que està provocant la destrucció de 1.500 km2 de selva amazònica de Brasil.

portada-informe-ibex35

En aquest context, avui, un grup d’activistes s’ha presentat a la porta d’IFEMA (Madrid) on se celebrava la junta d’accionistes d’ACS, per “fer memòria” als assistents dels projectes que aquesta empresa realitza a Guatemala i Palestina, amb uns greus impactes socials i ecològics. Aquesta acció- que trobareu a les xarxes amb l’etiqueta #ACScontraLaVida – pretén fer visibles les praxis de l’empresa de Florentino Pérez i la seva impunitat front les reiterades denúncies per part de moviments socials, oneges i comunitats al projecte hidroelèctric que restringeix l’accés a l’aigua a més de 29.000 persones de la comunitat quekchí a Guatemala, provocant també un greu impacte mediambiental, sobre les persones i els béns comuns.

Els Tractats de Comerç perjudiquen la pagesia.

El Comitè Coordinador Internacional de la Via Camperola va fer pública el 18 d’abril, una declaració en el marc del Fòrum Internacional sobre els Impactes del Lliure Comerç a l’Agricultura, organitzat per La Via Camperola Sud est i Est Àsiaper denunciar, un cop més, els efectes negatius del lliure comerç sobre l’agricultura,  l’atac als drets de la pagesia, dels treballadors i treballadores agrícoles – plasmats a la declaració de Nacions Unides – i el greu impacte a les comunitats, amenaçades i incapaces de sostenir la seva pròpia producció  i el seu dret a la terra.

cropped-pasti5.jpg

Els Tractats pretenen concentrar l’explotació agrícola a escala global en mans de comerciants de gra i de capital transnacional agrari i alimentari, que especula, controla el mercat i posa en risc la sobirania alimentaria, la salut de les persones i la lluita contra el canvi climàtic. Via Camperola confirma aquests efectes negatius dels Tractats i pot mostrar com exemple casos procedents de diversos països del món on s’ha vist que la proliferació d’aquests Tractats en l’agricultura ha significat la ruïna per a petits i mitjans agricultors.

En aquest sentit demanen excloure l’agricultura i els productes agrícoles dels Tractats, exigeixen que es controli el poder d’aquestes empreses transnacionals del sector agrícola i alimentària sobre el mercat global i que es garanteixin els drets a l’alimentació i la salut mitjançant la definició d’un marc vinculant per als principals comerciants de cereals i el capital transnacional que dominen el sistema alimentari internacional en perjucidi de les persones i el planeta.

#Alerta #JEFTA #UE #Japó #Singapur

cropped-cropped-roll-up-311.png

#Alerta #JEFTA #UE #Japó #Singapur
La Comissió Europea ha presentat avui al Consell de la UE el resultat de les negociacions de l’Acord amb Japó (JEFTA) i dels Acords de comerç i inversió amb Singapur. El 22 de maig el Consell de la UE tractarà aquests dos Tractats de Comerç i Inversions a la seva reunió de Brussel·les. Un cop aprovats pel Consell,  s’enviaran al Parlament Europeu i tot apunta que tindran via lliure per entrar en vigor abans que finalitzi l’actual mandat de la Comissió Europea al 2019.

Les Campanyes alertem que només el Tractat amb Singapur se sotmetrà al procediment de ratificació dels Estats membres!!! Que passarà amb l’Acord amb Japó? Per què es presenta aquest Acord davant el Consell, al Parlament Europeu tot i que encara continuen les negociacions sobre normes de protecció de les inversions i sobre la solució de diferències en materia de protecció de les inversions entre la UE i Japó? Per què tanta pressa per aprovar el JEFTA i l’Acord amb Singapur?

Nosaltres ho sabem!
Volen saltar-se les intervencions dels parlaments nacionals i aniquilar la resposta ciutadana a aquest atac neoliberal a les nostres sobiranies.

Que és el JEFTA?
Un Tractat de lliure comerç i inversions, com el TTIP o el CETA amb Canadà. El JEFTA inclou la “cooperació reguladora” que afecta directament a les lleis que s’aproven en els parlaments dels Estats, les legislacions regionals o a les decisions municipals. Segons fonts de la UE és “el major acord comercial de tots els temps” i que afectarà multitud de sectors econòmics, com per exemple l’automobilístic (+ cotxes? ) els serveis financers i la contractació pública. El JEFTA obre encara més les portes a les privatitzacions.


Més info:

Comisión Europea – Comunicado de prensa
Comercio: La Comisión Europea propone la firma y la celebración de los acuerdos con Japón y Singapur

Trece asuntos comerciales que debes conocer si el TTIP te aterró

EU pushes to approve Japan trade deal, seeks to avoid CETA mistakes

EU – Japan reach an agreement on Trade deal 

http://www.noalttip.org