Més de 340 organitzacions demanen a la Unió Europea la paralització de les negociacions comercials amb el Brasil

En una carta oberta a la Unió Europea, 340 organitzacions de la societat civil, exigeixen que la Unió Europea pari immediatament les negociacions d’un acord de comerç i inversió amb el bloc del Mercosur (el Brasil, l’Argentina, Paraguai i l’Uruguai) a causa de la deterioració dels drets humans i les condicions ambientals al Brasil.

ecvc-cover-19-de-junio

Estimat President del Consell Europeu, President de la Comissió Europea, President del Parlament Europeu,

Les organitzacions de la societat civil que firmem aquesta carta reclamem a la Unió Europea que utilitzi la seva influència per a prevenir l’empitjorament de la situació dels drets humans i la destrucció del medi ambient al Brasil.

A l’abril, més de 600 científics europeus i dues organitzacions indígenes brasileres, en representació de 300 grups indígenes del Brasil, van demanar a la UE que actués com a líder mundial en suport dels drets humans, la dignitat humana i un clima habitable, fent de la sostenibilitat la pedra angular de les seves negociacions comercials amb el Brasil. Donem suport plenament a aquesta crida.

La UE i els seus Estats membres, vinculats pel Tractat de la Unió Europea, es van comprometre a respectar i promoure els drets humans com a objectiu general en les seves relacions amb altres països. La pròpia Comissària de Comerç, Cecilia Malmström, va reconèixer la necessitat de nous acords comercials que compleixin realment amb l’objectiu del desenvolupament sostenible.

Des de la arribada al poder del President del Brasil, Jair Bolsonaro, al gener de 2019, hem estat testimonis de l’augment de les violacions dels drets humans, els atacs a les minories, la comunitat LGBTIQ+, els pobles indígenes i altres comunitats tradicionals.

A més, l’administració continua amenaçant el funcionament democràtic bàsic de la societat civil al mateix temps que prepara la destrucció d’algunes de les regions més precioses i ecològicament valuoses del món, com la Amazònia.

Estem profundament preocupats pel següent:

  • La proposta de posar la demarcació de les terres indígenes sota la jurisdicció del Ministeri d’Agricultura, aplanaria el camí perquè els poderosos negocis agrònoms ramaders i de soja accelerin el seu avanç a través de la Amazònia, el bosc tropical més gran del món i el Cerrado, la sabana més biodiversa del món. Encara que aquesta controvertida mesura sembla haver estat temporalment revocada pel Senat brasiler, el president Bolsonaro encara pot imposar-la.
  • Hi ha hagut un augment dramàtic dels atacs contra els pobles indígenes i altres comunitats tradicionals i els seus territoris. Al febrer, es va informar que almenys 14 territoris indígenes protegits estaven sent atacats per invasors. A més, el govern va abolir més de 35 consells nacionals de participació social. Estan augmentant els atacs contra les persones que defensen els seus territoris o recursos naturals en les zones rurals del Brasil, la qual cosa es tradueix en un augment de les morts de líders comunitaris, pagesos i activistes.
  • La promesa de campanya de Bolsonaro de «posar fi a qualsevol forma d’activisme» va ser implementada en el seu primer dia en el càrrec, facultant al govern per a «supervisar, coordinar, monitorar i observar les activitats i accions de les agències internacionals i organitzacions no governamentals dins del territori nacional».
  • Tant el Ministeri de Medi Ambient com el Ministeri d’Afers Exteriors estan ara encapçalats pels qui neguen l’escalfament global, la qual cosa porta a l’anul·lació dels departaments ministerials responsables del canvi climàtic. Encara que el Brasil continua sent signant de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, és cada vegada més improbable que l’administració prengui les mesures necessàries per a aplicar l’acord.
  • La legislació i les polítiques socioambientals s’han debilitat dràsticament durant els primers 100 dies del govern Bolsonaro. El Codi Forestal ha estat soscavat amb noves mesures que proposen la reducció de les reserves legals i un termini més flexible per a la regularització de les terres per part dels expropiadors de terres. Al gener de 2019, la desforestació a l ‘Amazònia va augmentar en 54% en comparació amb el mateix període de 2018.

Els actors de la societat civil organitzada, activistes socials, comunitats pageses, indígenes i sindicats enfronten perills extrems per la retòrica incendiària del govern de Bolsonaro i els seus partidaris. Això inclou el qualificar de «terroristes» als membres de moviments socials, com el Moviment de Treballadors Sense Terra i el Moviment dels Sense Sostre, la qual cosa genera la preocupació que la polèmica llei antiterrorista del Brasil sigui utilitzada per a criminalitzar als activistes socials.

La UE és el segon soci comercial més important del Brasil, el segon importador de soia brasilera i un importador fonamental de carn de boví, altres productes agrícoles i recursos naturals miners brasilers. Per tant, la UE té la responsabilitat d’abordar les injustícies en matèria de drets humans i medi ambient que tenen lloc al Brasil sota el govern de Bolsonaro. La UE ha d’utilitzar la seva influència per a donar suport a la societat civil, els drets humans i el medi ambient.

La UE està negociant un acord comercial de gran abast amb el MERCOSUR que pretén ampliar l’accés al mercat i el comerç entre les dues regions, inclòs Brasil. És imperatiu que la UE enviï un missatge inequívoc al President Bolsonaro que la UE es negarà a recolzar un acord comercial amb el Brasil fins que es posi fi a les violacions dels drets humans, s’adoptin mesures estrictes per a posar fi a la desforestació i es contreguin compromisos concrets per a aplicar l’Acord de París.

En el passat, la UE ha suspès les preferències comercials amb països implicats en greus i sistemàtiques violacions dels drets humans, com Myanmar i Filipines. A més, la UE ha restringit les importacions de productes quan la producció està relacionada amb la violació sistemàtica dels drets humans com en el cas dels minerals de conflicte. És hora que la UE adopti una postura similar i ferma per a evitar la deterioració de la situació dels drets humans i del medi ambient al Brasil.

Per tant, reclamem que la Unió Europea:

  1. Pari immediatament les negociacions de l’acord comercial UE-MERCOSUR.
  2. Garanteixi que cap producte brasiler venut a la UE, ni els mercats financers que el sustenten, estiguin provocant un augment de la desforestació, l’acaparament de terres indígenes o les violacions dels drets humans.
  3. Exigeixi la confirmació, amb proves materials, que el govern brasiler complirà els seus compromisos resultants de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic.
  4. Incrementi el suport a la societat civil organitzada brasilera, inclòs el reforç de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE sobre drets humans i democràcia i les consultes pro-actives amb les organitzacions de la societat civil brasilera que s’ocupen dels drets humans i del funcionament democràtic de la societat civil brasilera.
  5. Vigili i respongui a les violacions de drets humans -incloent la recerca de casos des de l’elecció de Bolsonaro- i enforteixi els mecanismes per a protegir als defensors i defensores de drets humans. Per a les persones en situació de major risc, inclosos els pobles indígenes i els defensors i defensores del medi ambient, la UE hauria de proporcionar suport directe i urgent quan sigui necessari, fins i tot a través de representacions polítiques.