L’Estat Espanyol podria pagar 8000 milions d’euros a inversors estrangers per les seves mesures en matèria energètica

• La campanya No als Tractats de Comerç i Inversió publica en castellà un informe que analitza les demandes d’inversors contra Estats davant tribunals d’arbitratge utilitzant el Tractat sobre la Carta de l’Energia
• Espanya és el país més demandat sota aquest tractat, segons revela l’informe, que s’acompanya d’un suplement que aprofundeix en les 45 demandes contra l’Estat Espanyol
• Aquest tractat ja està sent utilitzat per a desafiar mesures contra els combustibles fòssils i suposa una amenaça per a la lluita contra el canvi climàtic i una transició energètica basada en la justícia climàtica

Portada-informe-471x336.png

L’informe ‘Un tratado para gobernarlos a todos”, signat per tres investigadores del Corporate Europe Observatori (CEO) i del Transnational Institute (TNI), acaba de publicar-se per primera vegada en castellà.

L’informe posa de manifest que el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE) és una eina clau per a empreses fantasma, inversors financers especulatius i corporacions associades a l’energia contaminant. Aquest tractat, signat avui dia per 51 països d’Europa i Àsia i que abasta específicament el sector de l’energia, permet als inversors demandar als Estats signants per mesures legislatives que puguin perjudicar les seves “expectatives legítimes”.

Al costat de l’informe, la campanya No als Tractats de Comerç i Inversió ha publicat un suplement amb informació actualitzada sobre les demandes d’inversors estrangers a Espanya en el marc del TCE. L’ investigació revela que, de les 45 demandes que han invocat al Tractat sobre la Carta de l’Energia, set han estat decidides a favor de l’inversor, la qual cosa es tradueix en una pèrdua de 687 milions d’euros.

Portada-informe-214x300

Aquesta quantitat equival a gairebé el total del pressupost per a Cultura i Educació, pràcticament el doble del destinat a incentivar l’accés a l’habitatge i a la meitat del pressupost destinat a ‘Desenvolupament del medi rural’, com a figura en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2018. Així mateix, si els inversors guanyessin totes les demandes, l’Estat hauria de pagar més de 8.000 milions d’euros de diners públics en concepte d’indemnitzacions als inversors i despeses en defensa legal.

El suplement també inclou una anàlisi del context polític en el qual s’emmarquen les demandes a l’Estat Espanyol i les futures conseqüències del pagament de aquestes demandes, així com els interessos polítics i empresarials en joc. Entre les seves conclusions destaca el fet que, a pesar que les demandes a Espanya són per retallades en el sector d’energia renovable, en el 87% dels casos l’inversor demandant és un inversor financer especulatiu, no una empresa d’energia renovable. A més, el 48% de les demandes van ser presentades per empreses que també tenen inversions en sectors contaminants com el del carbó, petroli, gas o nuclear.

Segons l’informe de CEO i TNI, en altres països, grans empreses de petroli, gas i carbó ja han recorregut al tractat per a impugnar polítiques que afavorien les energies renovables, prohibien l’explotació de petroli, aplicaven impostos als combustibles fòssils i introduïen reglamentacions ambientals. Amb aquests antecedents, és molt probable que el TCE continuï sent utilitzat per a litigar contra aquells governs que aprovin mesures per a combatre el canvi climàtic o reduir la pobresa energètica, entorpint el camí cap a una transició energètica justa.

La crisi ambiental global, els límits del planeta, la pobresa energètica i la necessitat d’equitat social fan imprescindible i urgent que es legisli posant els drets humans i la justícia ambiental en el centre de les polítiques públiques. No obstant això, el present informe i el suplement sobre el cas espanyol posen en relleu que, perquè sigui possible, és imprescindible que Espanya surti del Tractat sobre la Carta de l’Energia, com ja ha fet Itàlia en 2015 i que s’aturin la resta de tractats d’inversió que permeten l’arbitratge d’inversió.