La UE signa un dels tractats més perillosos després de 20 anys de negociacions

La Campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió”, integrada per més de 100 organitzacions socials, sindicals, polítiques, agràries o ecologistes, ha qualificat l’anunci d’acord sobre un tractat comercial entre la UE i Mercosur divendres passat com “una de les pitjors notícies dels últims anys”.

mercosur1-642x336Per a la Campanya NOalsTCI, l’Acord, equivalent a quatre vegades el CETA signat amb el Canadà, tindrà un impacte negatiu incalculable sobre la crisi climàtica i afeblirà els drets de les persones enfront dels de les transnacionals.

El tractat amb el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Paraguai s’ha negociat durant 19 anys a esquenes de la ciutadania, malgrat ser el major acord comercial aconseguit mai per la UE i que afectarà 780 milions de persones, i suposa un lamentable recolzament a les polítiques extremistes i ultraneoliberals dels presidents Bolsonaro i Macri.

Què suposa el tractat:

El tractat comporta una liberalització molt important del comerç entre tots dos blocs que beneficiarà fonamentalment a les grans empreses europees d’indústries com l’automobilística, la química, la farmacèutica o la tèxtil i als grans exportadors de productes agropecuaris dels països de Mercosur, a costa d’importants impactes en el camp europeu i la desarticulació de molts sectors industrials de Mercosur, amb repercussions molt negatives en l’ocupació i el medi ambient.

Algunes conseqüències:

  • Europa rebrà un devessall de productes dels països considerats “els graners del món”. Els petits productors agrícoles i ramaders es veuran greument perjudicats, desapareixent molts d’ells i dificultant-se l’adopció de models de proximitat i ecològics. Crisi com la del sector de la taronja deguda a les importacions de Sudàfrica es reproduiran en altres sectors.
  • L’increment del transport de mercaderies a llarga distància amb el consum de combustibles fòssils tindrà importants repercussions climàtiques. Però a més, referent al medi ambient i la biodiversitat, als països exportadors s’incrementarà el ja descontrolat ritme de desforestació de la Amazònia i altres ecosistemes de gran importància com el Cerrado brasiler o el Chaco a l’Argentina i Paraguai, ja molt minvats per l’expansió de monocultius agrícoles (soia) i ramaderia (boví) a gran escala. L’acaparament de terres, la desforestació massiva, la invasió de reserves indígenes i els atacs a defensors i defensores de la terra, ja multiplicats al Brasil amb Bolsonaro, s’incrementaran encara més per a satisfer les exportacions a Europa.
  • Els consumidors europeus estaran més exposats a aliments cultivats als països del món on més productes químics tòxics fan servir. Al Brasil, el govern de Bolsonaro està afavorint a la indústria agroquímica incrementant de forma exponencial el ritme d’aprovació de noves substàncies fins a aconseguir més d’una al dia. Només en 2019 ha aprovat l’ús de 239 nous pesticides, un terç dels quals no estarien autoritzats a la UE. A l’Argentina l’ús del glifosat de Monsanto/Bayer i altres 40 productes similars està totalment estès des de fa molts anys. A l’Uruguai el 97% de les fruites i hortalisses presentaven en 2016 residus de pesticides.
  • L’eliminació d’aranzels suposa un desviament directe de diners de les arques públiques cap a les transnacionals. El propi president de la Comissió Europea, Juncker, va indicar en anunciar l’acord que les empreses europees “estalviaran cada any 4.000 milions d’euros en impostos” (enfront dels 600 del CETA). Tots aquests diners són fons públics que els estats del Mercosur deixaran de rebre de les empreses que exporten cap allà, en perjudici de les seves poblacions. Però a Europa, amb una xifra no revelada però segurament molt major, succeirà el mateix. Deixarem de recaptar milers de milions d’euros de les transnacionals que venguin els seus productes en el nostre continent. És una ingent quantitat de recursos, que en lloc de regalar-se a aquestes transnacionals podrien dedicar-se a finançar la transició ecològica o a pal·liar els efectes dramàtics de la política migratòria de la UE.

Per a la Campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió” aquest tractat suposa una de les pitjors expressions de la globalització. Els acords tindran efectes nocius sobre el canvi climàtic, la biodiversitat i els drets humans per una part, i sobre els drets dels treballadors, agricultors, petits empresaris i consumidors i la salut per una altra. El Brasil, per exemple, no ha ratificat alguns tractats internacionals molt rellevants en matèria de drets sindicals i de representació i negociació dels treballadors i treballadores.

Segons les portaveus de la Campanya l’impuls final de les negociacions, principalment per part d’Espanya i Alemanya, “ha obeït a interessos de conjuntura política i és totalment injustificable des d’un punt de vista social i de l’interès general”.

D’altra banda, el portaveu de la Campanya, Yago Martínez Álvarez, considera que la signatura d’aquest acord, promogut de forma entusiasta en les últimes setmanes pel Govern espanyol, suposa la legitimació per part de la UE de les polítiques ultres neoliberals i extremistes en contra dels moviments socials, els sindicats, els pobles indígenes i el medi ambient dels presidents Bolsonaro i Macri.

El tractat haurà de passar encara per l’aprovació dels parlaments nacionals, per la qual cosa la Campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió” treballarà conjuntament amb diverses organitzacions socials les accions a dur a terme per a tractar d’evitar la posada en marxa d’aquest nociu tractat.