La campanya “No als tractats de comerç i inversió” demana la fi de l’arbitratge entre inversors i Estats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va decidir, el dimarts 30 d’abril, sobre la legalitat del mecanisme d’arbitratge entre inversors i Estats inclòs en l’acord comercial entre la UE i el Canadà (CETA). El veredicte: el mecanisme sí que és compatible amb el Dret de la Unió. L’opinió del TJUE va ser sol·licitada pel Govern de Bèlgica gràcies a la mobilització social i el treball parlamentari regional.

16216011058_5c00e4c97c_k-1024x792

Les més de 100 organitzacions de la campanya “No als tractats de comerç i inversió” porten anys demanant que es posi fi a aquest sistema injust que es troba al marge de la justícia ordinària i que beneficia exclusivament als inversors estrangers en detriment de l’estat de dret, la democràcia i la ciutadania.

Fa dos anys, durant els debats sobre la ratificació de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Canadà (CETA), l’assumpte dels tribunals privats d’arbitratge va ser un dels més polèmics perquè els tractats comercials com el CETA obliguen els Estats a pagar multes per legislar en favor de l’interès general.

De fet, Espanya és l’Estat més demandat de la Unió Europea i el segon a nivell mundial davant aquests tribunals d’arbitratge. De moment, ja ha estat condemnat a pagar 800 milions d’euros a inversors estrangers i hi ha altres 35 procediments oberts.

Si el TJUE hagués dictat que existeix una inconsistència i que l’acord infringeix, d’una manera o una altra, l’autonomia del dret de la Unió, aquesta decisió hagués afegit un escull legal al rebuig massiu per part de la ciutadania als tribunals d’arbitratge d’inversió.

En concloure que no hi ha incompatibilitat, el mecanisme d’arbitratge promogut per la Comissió Europea es validarà des d’un punt de vista legal. Aquesta decisió promou encara més el funcionament antidemocràtic del mecanisme d’arbitratge d’inversions.

Per a la campanya “No als tractats de comerç i inversió” resulta inacceptable que existeixi un sistema de justícia paral·lel al que les transnacionals puguin acudir per a desafiar una decisió d’un parlament o govern per suposadament perjudicar les seves expectatives de guanys. Amb això, s’atorga un dret exclusiu i desmesurat als inversors estrangers, alhora que es redueix el dret a regular dels poders públics locals i nacionals.

La decisió del TJUE és especialment preocupant si es té en compte que el CETA estableix un precedent que facilita l’ampliació dels nous acords signats per la UE, com el de Singapur o els que aviat se signaran amb Vietnam i Mèxic, així com el projecte del Tribunal Multilateral d’Inversions (MIC, per les seves sigles en anglès) promogut per la Unió Europea.

A més, caldria qüestionar-se els motius per a mantenir aquest mecanisme d’arbitratge en un tractat entre Canadà i la UE, tenint en compte que aquest mecanisme ha estat recentment eliminat pels Estats Units i el Canadà del tractat comercial EUA-Canadà-Mèxic.

Pel fet que aquests mecanismes de protecció d’inversió són contraris a l’Acord Climàtic de París i els principis democràtics de la Constitució, i soscaven la capacitat dels poders públics per a legislar en defensa de l’interès públic, creiem necessari acabar amb ells.

Amb aquest objectiu, la campanya “No als tractats de comerç i inversió” forma part de la iniciativa europea de recollida de signatures «Drets per a les persones, normes per a les transnacionals- Stop ISDS», la qual, en sol tres mesos, ja compta amb més de mig milió de signatures. A part de demandar la fi d’aquests mecanismes d’arbitratge, la iniciativa reclama que la Unió Europea i els Estats membre donin suport activament al tractat que s’està negociant a l’ONU per a exigir el respecte dels drets humans, socials i ambientals per part de les empreses transnacionals.

Considerem una gran injustícia que, mentre que les víctimes de violacions de drets humans per part d’empreses europees no tenen accés efectiu a la justícia, a les transnacionals se’ls tendeixi una catifa vermella amb els tractats de comerç i inversió.

Per tot això, fem una crida per a convidar al major nombre de persones a donar suport a la iniciativa europea “Drets per a les persones, normes per a les transnacionals- Stop ISDS”, signant i difonent la petició.