[Informe ODHE] Explotació dels recursos pesquers del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació de l’Estat marroquí

Per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE)

LOS_TENTACULOS_DEL_PULPO
Els Tentacles de l’Ocupació

El 12 de febrer de 2019, el Parlament Europeu va aprovar amb 415 vots a favor, 189 en contra i 49 abstencions, l’acord pesquer entre la Unió Europea i el Marroc que afecta les aigües del Sàhara Occidental.

L’Eurocambra ha descartat la possibilitat de preguntar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) per la seva legalitat per incloure aigües adjacents al Sàhara Occidental – en què es realitzen el 90% de les captures-, tot i que el (TJUE) s’ha pronunciat en repetides ocasions sobre acords anteriors concloent que el Sàhara Occidental no forma part del Marroc i que, per tant, els acords signats amb el Marroc no són extensibles a Sàhara Occidental.

L’Observatori Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) acaba de publicar les conclusions d’un informe sobre la explotació dels recursos pesquers del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació de l’Estat marroquí, que mostra la cadena de complicitats i vulneracions de drets humans que es produeixen en l’extracció, processament i comercialització del peix i el pop del Sàhara Occidental per part del Marroc i empreses espanyoles.

Juntament amb més de 250 organitzacions (observatoris de DDHH, organitzacions ecologistes, federacions, organitzacions civils i associacions d’acadèmics, des de l’Observatori de Drets Humans i Empreses es va enviar fa uns dies una carta als eurodiputats espanyols per alertar sobre els riscos per als drets humans, econòmics i mediambientals del nou acord pesquer.

Algunes dades sobre l’informe:

1. El 75% del pop que consumim a Espanya és importat i el Marroc és el primer proveïdor, tot i que en les aigües atlàntiques marroquines no hi ha pop. Aquest pop prové de les aigües adjacents a la costa Dakhla, un producte que molts els majoristes etiqueten com a producte ‘del Marroc’, tot i que Dakhla es troba, de fet, el Sàhara Occidental i la major part del territori del Sàhara Occidental està ocupada per l’estat marroquí.

PULPO-VIRALES-06-CAT

2. Aquestes empreses que comercialitzen el peix des de Dakhla són empreses marroquines, però amb socis i fins i tot capital estranger, europeu, francès o espanyol, entre d’altres. La població sahrauí però, està en bona part exclosa d’aquest negoci extractiu, en negar la capacitat de gestionar i decidir sobre els seus propis recursos i els de les generacions sahrauís futures.

3. Espanya i els països europeus, a través de la signatura d’acords comercials, d’associació i d’explotació de recursos amb el Marroc, s’aprofiten de l’espoli de recursos del Sàhara Occidental. Acords que han estat sancionats per repetides sentències del TJUE i Resolucions de Nacions Unides.

4. Empreses espanyoles adquireixen el pop a les llotges d’Agadir o estableixen factories d’ultra-congelats amb empreses de grans famílies marroquines properes a l’exèrcit o lleials al monarca. Algunes d’aquestes empreses anuncien sense objecció que els seus productes provenen de Dakhla, ‘el millor calador de l’Atlàntic’, encara que en la majoria dels casos és complicat identificar la procedència específica de la matèria primera en els envasos dels productes.

5. Empreses espanyoles anuncien que el seu pop es de Dakhla; ICEX publica mapes que inclouen el Sàhara Occidental ocupat com a part del Marroc; la Comissió Europea publica llicències d’importació al mercat comú per a empreses marroquines amb seu a Dakhla o Aaiun. La normalització i complicitat amb l’annexió il·legal d’un territori no autònom pendent de descolonitzar -segons Nacions Unides- es realitza sense cap mena de pudor.

6. L’acord de pesca UE-Marroc consolidarà l’ocupació també a través dels fons i contrapartides corresponents inclosos en l’Acord de Pesca per al desenvolupament sostenible dels mars i oceans, i poblacions riberenques, definits de forma directa i indirecta en els acords. Marroc destina aquests fons europeus a la construcció d’infraestructura i equipaments del sector pesquer majoritàriament al Sàhara Occidental ocupat, però la població sahrauí queda exclosa d’aquest desenvolupament malgrat les seves contínues protestes.

7. Part dels ingressos que el Marroc rep pels acords de pesca són destinats al desenvolupament i condicionament de pobles pesquers formats gairebé íntegrament per colons marroquins. Això respon a l’estratègia iniciada el 2002 pel rei Mohammed VI del Marroc d’atraure més població marroquina al Sàhara Occidental per reforçar el desequilibri demogràfic a favor del Marroc en detriment de la població autòctona, la majoria de la qual es troba exiliada.

Vols saber més? —-> Resum executiu “Els Tentacles de l’Ocupació”