[Informe CEO] Governs captius: els Estats de la UE com a canal per als interessos de les transnacionals

Saps per què la factura del mòbil continua sent més cara del que hauria de ser quan viatges per la Unió Europea? O per què tant tu com el que menges seguireu exposats al glifosat (pesticida) durant els pròxims anys? O perquè els bancs es van sortir amb la seva durant la crisi financera mentre que a tu et va tocar carregar amb les conseqüències de les polítiques d’austeritat?

Els Estats membres de la UE juguen un paper decisiu en la presa de decisions de la UE però operen sovint de manera opaca. Els grups de pressió de les transnacionals (lobbys) asseguren la seva influència perquè les lleis i polítiques comunitàries els afavoreixin.

main-graphic_ES-web

Aquests lobbys empresarials inclouen grans empreses nacionals com Telefónica i Volkswagen; sectors icònics com la indústria financera de la City de Londres o la indústria del carbó a Polònia, i grups de pressió europeus que inverteixen molts diners per a influir directament en les institucions, com la patronal europea BusinessEurope o CEFIC, el lobby de la indústria química. I ja sigui en matèria de serveis públics, canvi climàtic, polítiques financeres, regulació de productes químics, privacitat de dades o molts altres temes, quan guanyen els interessos de les transnacionals, la resta de la gent hi surtim perdent.

Les maneres com els Estats membres arriben a fixar la presa de decisions a la UE no són ben conegudes, són opaques, quan no directament a esquenes de l’opinió pública.

El nou informe del Corporate Europe Observatory (CEO) “Governs captius: els Estats de la UE com canal per als interessos de les transnacionals” és una aportació molt reveladora a l’hora de posar llum sobre com els Estats membres actuen com a intermediaris per als interessos de les transnacionals.

Amb casos d’estudi, noves recerques i anàlisis, l’informe dibuixa la influència dels lobbys empresarials canalitzada a través del Consell de la Unió Europea (que reuneix els ministres i altres funcionaris dels Estats membres per a l’elaboració de regulacions i polítiques), el Consell Europeu (que reuneix els caps d’Estat dels països de la UE per a marcar la direcció de la UE), i l’estructura de comitès de la UE (que ofereix als Estats membres la possibilitat de participar en el desenvolupament tècnic i científic de les regulacions europees).

Els Estats membres són la peça que faltava en el puzle per a explicar perquè tantes lleis i polítiques afavoreixen tant als interessos de les transnacionals. Alguns dels exemples de com els Estats membres promouen els interessos empresarials són:

  • Els Estats membres han desenvolupat una relació simbiòtica amb certs lobbys empresarials en la qual els interessos d’aquest sector o empresa s’han equiparat d’una manera totalment interessada i falsa a l’interès general d’una determinada i així s’ha presentat en diferents fòrums de la UE.

Exemples extrems són la influència de Telefónica, gegant espanyol de les telecomunicacions, a la que la seva proximitat al Govern espanyol li va assegurar que aquest integrés i defensés com a propis els seus interessos; la indústria automobilística sobre la classe política dirigent a Alemanya (i les conseqüències negatives que això té en la política climàtica i d’emissions de la UE); la indústria del carbó a Polònia, de propietat majoria estatal, i que porta al govern polonès a fer el ridícul en qüestions de canvi climàtic; i la City de Londres, que pot comptar amb el Govern britànic perquè confirmi les seves postures defensant sempre la menor regulació financera possible.

  • Els grups de pressió més poderosos s’acosten a alts càrrecs dels governs gaudint d’un accés que és impossible per a les petites empreses, sindicats o ONG. Com a exemple, les reunions periòdiques de la Taula Rodona Europea d’Industrials (ERT) que reuneix uns 50 directius de les empreses més grans amb la cancellera alemanya, el Primer Ministre francès i el President de la Comissió Europea.
  • Els recursos que tenen els lobbys de les transnacionals són incomparablement superiors que els de la societat civil, i es reflecteix en els resultats de moltes polítiques, des de la privacitat de dades a la municipalització dels serveis públics, des de les polítiques ambientals a la regulació de productes químics.
  • A la UE, els Estats membres han fet seves de forma col·lectiva certes agendes empresarials i les han integrat en polítiques comunitàries més àmplies, com la governança econòmica (polítiques fiscals i austeritat) o la protecció dels inversors en els tractats de comerç, el que permet a les transnacionals demandar a Estats, a través dels tribunals d’arbitratge privats (ISDS), demanant quantioses compensacions quan els governs actuen per a defensar a la població o el medi ambient.
SIGNA AQUIStopISDS_Logo_CA-01
Signa la campanya europea “Drets per a les persones, normes per a les transnacionals – Stop ISDS”.

El discurs nacionalista contemporani afirma que una UE poderosa imposa normes i regulacions sobre els Estats. Però sovint, a aquests mateixos Estats els convé utilitzar aquest argument per culpar a la UE de decisions impopulars. Però responsabilitzar només al ‘aparell de la UE’ és massa simplista. Després de tot, els governs decideixen la direcció general de la UE, participen estretament en el disseny i implementació de les lleis i aproven tota la legislació comunitària.

Aquest informe vol alertar a la societat civil i als polítics i legisladors de l’amenaça que suposa per a les polítiques de la UE la influència dels lobbys de les transnacionals sobre els Estats membres.

Per a contrarestar aquesta influència, els governs, els parlaments nacionals i autonòmics i les institucions de la UE han de realitzar molts canvis. I sobretot necessitem amb urgència nous models perquè la ciutadania estigui més informada i participi en les decisions que els Estats membres prenen en l’esfera de la UE.

2019 serà un any important per a la UE amb les eleccions al Parlament Europeu al maig i el nomenament d’una nova Comissió a la tardor. Els debats nacionals sobre el paper de la UE aniran en augment. Quin millor moment per a iniciar un debat sobre el paper que juguen els nostres governs, en el nostre nom, a la UE?

Llegeix el resum (en castellà): https://corporateeurope.org/sites/default/files/captured-states-exec-summary-es.pdf

Descarrega l’informe complert (en angles): https://corporateeurope.org/power-lobbies/2019/02/captured-states