Acció #ACScontraLaVida

acs contra la vida

Des de la Campanya Catalunya No als TCI seguim alertant dels conflictes creats per les transnacionals, principals beneficiàries dels Tractats de Comerç i Inversió, que operen en sectors molt diversos i a qualsevol lloc del planeta, donant prioritat al seu benefici econòmic per damunt dels interessos, drets i la vida de les persones, comunitats i la terra que observen i es resisteixen front l’extractivisme físic i moral practicat per aquestes companyies i empreses globals. Un informe d’Ecologistas en Acción El IBEX 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina. Un análisis ecofeminista.” assenyala aquestes multinacionals de “la marca Espanya”. Entre les que més conegudes que apareixen en aquest informe, ACS, l’empresa de Florentino Pérez, el BBVA, amb el conflicte de l’oleoducte Dakota Access Pipeline o l’energètica Iberdrola, sòcia del projecte hidroelèctric de Belo Monte que està provocant la destrucció de 1.500 km2 de selva amazònica de Brasil.

portada-informe-ibex35

En aquest context, avui, un grup d’activistes s’ha presentat a la porta d’IFEMA (Madrid) on se celebrava la junta d’accionistes d’ACS, per “fer memòria” als assistents dels projectes que aquesta empresa realitza a Guatemala i Palestina, amb uns greus impactes socials i ecològics. Aquesta acció- que trobareu a les xarxes amb l’etiqueta #ACScontraLaVida – pretén fer visibles les praxis de l’empresa de Florentino Pérez i la seva impunitat front les reiterades denúncies per part de moviments socials, oneges i comunitats al projecte hidroelèctric que restringeix l’accés a l’aigua a més de 29.000 persones de la comunitat quekchí a Guatemala, provocant també un greu impacte mediambiental, sobre les persones i els béns comuns.

Els Tractats de Comerç perjudiquen la pagesia.

El Comitè Coordinador Internacional de la Via Camperola va fer pública el 18 d’abril, una declaració en el marc del Fòrum Internacional sobre els Impactes del Lliure Comerç a l’Agricultura, organitzat per La Via Camperola Sud est i Est Àsiaper denunciar, un cop més, els efectes negatius del lliure comerç sobre l’agricultura,  l’atac als drets de la pagesia, dels treballadors i treballadores agrícoles – plasmats a la declaració de Nacions Unides – i el greu impacte a les comunitats, amenaçades i incapaces de sostenir la seva pròpia producció  i el seu dret a la terra.

cropped-pasti5.jpg

Els Tractats pretenen concentrar l’explotació agrícola a escala global en mans de comerciants de gra i de capital transnacional agrari i alimentari, que especula, controla el mercat i posa en risc la sobirania alimentaria, la salut de les persones i la lluita contra el canvi climàtic. Via Camperola confirma aquests efectes negatius dels Tractats i pot mostrar com exemple casos procedents de diversos països del món on s’ha vist que la proliferació d’aquests Tractats en l’agricultura ha significat la ruïna per a petits i mitjans agricultors.

En aquest sentit demanen excloure l’agricultura i els productes agrícoles dels Tractats, exigeixen que es controli el poder d’aquestes empreses transnacionals del sector agrícola i alimentària sobre el mercat global i que es garanteixin els drets a l’alimentació i la salut mitjançant la definició d’un marc vinculant per als principals comerciants de cereals i el capital transnacional que dominen el sistema alimentari internacional en perjucidi de les persones i el planeta.

#Alerta #JEFTA #UE #Japó #Singapur

cropped-cropped-roll-up-311.png

#Alerta #JEFTA #UE #Japó #Singapur
La Comissió Europea ha presentat avui al Consell de la UE el resultat de les negociacions de l’Acord amb Japó (JEFTA) i dels Acords de comerç i inversió amb Singapur. El 22 de maig el Consell de la UE tractarà aquests dos Tractats de Comerç i Inversions a la seva reunió de Brussel·les. Un cop aprovats pel Consell,  s’enviaran al Parlament Europeu i tot apunta que tindran via lliure per entrar en vigor abans que finalitzi l’actual mandat de la Comissió Europea al 2019.

Les Campanyes alertem que només el Tractat amb Singapur se sotmetrà al procediment de ratificació dels Estats membres!!! Que passarà amb l’Acord amb Japó? Per què es presenta aquest Acord davant el Consell, al Parlament Europeu tot i que encara continuen les negociacions sobre normes de protecció de les inversions i sobre la solució de diferències en materia de protecció de les inversions entre la UE i Japó? Per què tanta pressa per aprovar el JEFTA i l’Acord amb Singapur?

Nosaltres ho sabem!
Volen saltar-se les intervencions dels parlaments nacionals i aniquilar la resposta ciutadana a aquest atac neoliberal a les nostres sobiranies.

Que és el JEFTA?
Un Tractat de lliure comerç i inversions, com el TTIP o el CETA amb Canadà. El JEFTA inclou la “cooperació reguladora” que afecta directament a les lleis que s’aproven en els parlaments dels Estats, les legislacions regionals o a les decisions municipals. Segons fonts de la UE és “el major acord comercial de tots els temps” i que afectarà multitud de sectors econòmics, com per exemple l’automobilístic (+ cotxes? ) els serveis financers i la contractació pública. El JEFTA obre encara més les portes a les privatitzacions.


Més info:

Comisión Europea – Comunicado de prensa
Comercio: La Comisión Europea propone la firma y la celebración de los acuerdos con Japón y Singapur

Trece asuntos comerciales que debes conocer si el TTIP te aterró

EU pushes to approve Japan trade deal, seeks to avoid CETA mistakes

EU – Japan reach an agreement on Trade deal 

http://www.noalttip.org


 

 

CETA: encara no està ratificat i ja comença el comitè secret sobre pesticides, a esquenes de l’opinió pública i els parlaments

Comunicat de premsa de la campanya italiana Stop TTIP/Stop CETA,

Comença la discussió del comitè secret que pot afeblir les normes sobre plaguicides i la qualitat dels aliments. Els nous diputats italians i eurodiputats demanen transparència.

La campanya Stop TTIP/Stop CETA publica un document intern de la UE amb l’ordre del dia i les trucades: “La setmana que a Ottawa els nostres drets seran desafiats per un Comitè Tècnic no transparent. Els nous parlamentaris intervenen immediatament”.

ROMA, 21 de març, 2018 – Negar o autoritzar l’ús de certs fungicides, posar en qüestió els vetos nacionals sobre el glifosat, harmonitzar les normes que li permeten importar o exportar aliments entre el Canadà i la Unió Europea. I tot sense control dels Parlaments, expressió directa dels ciutadans i ciutadanes d’Europa. Passarà d’aquí a uns dies, el 26 i 27 de març a Ottawa, quan tindrà lloc la primera reunió del Comitè Conjunt sobre mesures sanitàries i fitosanitàries creat pel CETA, el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà, que actualment està sent ratificat als parlaments dels Estats membres, inclosa Itàlia. Un comitè format per representants de la Comissió Europea, el Govern canadenc, empreses i organismes reguladors, sense cap rastre d’organismes elegits.

Per denunciar la falta de transparència d’aquests mecanismes, la campanya StopTTIP/StopCETA publica un document d’accés restringit  filtrat de les oficines de la Direcció General de Sanitat de la Comissió de la UE, que porta l’agenda de la reunió a porta tancada del dilluns i dimarts vinent.

Entre els temes de l’agenda, hi ha molts d’interès per la ciutadania i pals productors i productores agrícoles, però seran tractats de forma secreta i fora del control directe dels parlaments o de la societat civil. Els tècnics europeus i canadencs, juntament amb representants del sector privat, intercanviaran informació sobre noves lleis relatives a la salut animal i vegetal, així com sobre inspeccions i controls. També discutiran pautes que determinaran l’equivalència entre productes europeus i nord-americans, així com l’impacte sobre les importacions causades per les regulacions dels químics. A l’agenda també hi ha la no renovació de la UE per als productes que contenen Picoxystrobin, un fungicida considerat altament perillós pels animals terrestres i aquàtics. No n’hi ha prou: es consideraran les diferències entre la regulació l glifosat a nivell europeu i dels estats membres. Després de la renovació per cinc anys per la Comissió Europea, de fet, alguns països han decidit, dins les seves fronteres, promulgar normes més estrictes per a l’ús d’aquest herbicida, acusat de ser probablement carcinogen pels éssers humans . Aquestes últimes regulacions, en definitiva, es veuen com un problema per al lliure comerç, fins i tot si protegeixen els consumidors i els ecosistemes. Correspon al comitè tècnic veure com superar l’obstacle del principi de precaució. El mateix passa amb el comerç d’animals vius i carn, amb la petició dels nord-americans de simplificar la certificació dels seus productes.

“El risc que anunciàvem en aquests anys de mobilització, al final es confirma”, ha dit Mónica Vaig di Sisto, portaveu de la campanya italiana StopTTIP/StopCETA, plataforma que coordina a més de 200 organitzacions nacionals i 50 comitès locals. El CETA, la ratificació del qual s’ha pogut detenir, al menys fins ara Itàlia gràcies a una potent campanya de pressió juntament amb organitzacions com Coldiretti, CGIL, ARCI, Arcs, Ari, Assobotteghe, Attac, CGIL, Fairwatch, Greenpeace, Legambiente, Movimento Consumatori , Navdanya Internacional, Slowfood, Earth! i Transform, comença a activar les seves comissions tècniques inaccessibles als ciutadans i representants elegits.

“En una d’elles, celebrada a Ottawa el 26 de març es comença a discutir la modificació de les normes i reglaments que defensen els nostres drets en benefici del comerç”, diu Di Sisto. “Com es pot llegir clarament en el document obtingut per la campanya StopTTIP/StopCETA, es delega a un grup de presumptes interessats i experts, escollit no se sap com, la tasca de com harmonitzar, rebaixar, eliminar… normes i regles en relació amb la qualitat de productes alimentaris o l’ús de productes químics com fungicides. Una deriva que allunya les decisions més crítiques i impactants dels ulls incòmodes de la ciutadania, tot i que són qui patiran les possibles conseqüències”.


Per aquest motiu, la campanya Stop TTIP/Stop CETA llança dues demandes urgents:

  • als parlamentaris i parlamentàries europees més compromeses, convocar una audiència de la Comissió de la UE demanant explicacions sobre els continguts d’aquesta reunió i la plena transparència dels temes tractats;
  • als recentment escollits parlamentaris i parlamentàries italianes, que ocuparan els seus seients a les Cambres renovades el 23 de març. Molts d’ells han signat el decàleg “#NoCETA – #Nontratto”, per a la creació d’un grup inter-parlamentari Stop CETA. Ara s’ha d’exercir el dret de controlar en el nom i per compte dels italians i italianes, exigint responsabilitat al Govern, encara en funcions, i el Ministeri d’Agricultura de quines indicacions, peticions i possibles vetos ha expressat davant la Comissió Europea.

Que la seva intervenció urgent es imprescindible ho demostra el capítol de pesticides  de l’últim informe “El CETA amenaça estats membres de la UE”, que es van publicar fa uns dies des del centred’estudi legal ambiental CIEL (Centre de Dret Ambiental Internacional). Segons l’estudi, de fet, l’aplicació donarà lloc a una reducció progressiva de les regulacions del comerç a l’agricultura, a través de l’harmonització o cancel·lació de regles, moltes de les quals protegeixen als consumidors i el medi ambient. Un escenari que, sense el control directe dels cossos electes, corre el risc d’esdevenir realitat.

Contra aquesta marginació del procés de presa de decisions i contra els riscos del CETA, s’han posicionat una gran part de les forces polítiques que entraran al Parlament el 23 de març. La sol·licitud d’activació immediata també prové de molts territoris. Com al Friuli, on el dia de la inauguració, a les 15.30 hores, a Savorgnana hi ha una mobilització de Comitè StopTTIP/StopCETA, organitzada conjuntament amb Coldiretti.

Els tractats de l’ofensiva neoliberal contra la vida: anàlisi des d’una perspectiva feminista dels TCI

Us presentem el  suplement “Els tractats de l’ofensiva neoliberal contra la vida” publicat al semanari La Directa – núm. 450 –  de vuit pàgines en base a l’estudi “A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista”, elaborat per Rosa Ortiz i Cristina Pina. Un encàrrec d’Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en el marc de la Campanya Catalunya no al TTIP, CETA i TiSA. Coordinat per Rosa Mateu, dissenyat per Anna Torner i amb il·lustració de portada de Manuel Clavero.

portada_suplement_ttip

Clicant AQUÍ us podeu descarregar el suplement

Clicant AQUÍ els punts de venda de La Directa

Clicant AQUÍ  subscriu-t’hi a La Directa

Si voleu + suplements contacteu amb nosaltres barcelona.no.ttip@gmail.com

 

Un estudi demostra que les PiMES quedaran excloses dels “beneficis” dels Tractats de Lliure Comerç

La Campanya Catalunya No TTIP, CETA, TISA, en col·laboració amb Entrepobles i Ecologistes en Acció, en el marc del projecte “Barcelona a l’Aliança Europea de Municipis i Regions front el Tractats” ha presentat l’estudi “Los Efectos de los Tratados de libre comercio sobre las pequeñas y medianas empresas” elaborat per l’economista Sergi Cutilles de la cooperativa Ekona.

L’informe pretén desmuntar els falsos arguments amb els que es presenten els beneficis d’aquests tractats per les petites i mitjanes empreses i grans expectatives de creació de llocs de treball per les “suposades” avantatges de l’obertura dels mercats. A la presentació, organitzada per Crític, moderada pel periodista Roger Palà, van participar Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sergi Cutillas i Rosa Mateu en nom de la Campanya.

L’estudi destaca que per analitzar l’impacte dels tractats sobre el teixit productiu, cal fer-ho fixant-se relacionant el factor de la mida de les empreses amb altres que són molt rellevants: la productivitat, l’orientació exportadora, l’accés al crèdit i la capacitat innovadora, i aporta un seguit de dades on s’observa que la immensa majoria d’empreses espanyoles estan orientades al mercat interior, pertanyen al grup de mitjanes i petites, tenen baixa productivitat, ocupació poc qualificada, dificultats d’accés a crèdit i d’inversió en innovació i desenvolupament. Les PIMES, amb tota la seva diversitat, són un sector clau de la nostra economia, ja que reuneixen en conjunt més del 70% de la població ocupada a Catalunya i que acumulen més del 59% del Valor Afegit Brut. Tanmateix, les característiques abans esmentades les fan molt vulnerables davant tractats de comerç i inversió, que pretenen introduir noves “regles del joc” que forçaran les empreses a competir en desigualtat de condicions amb multinacionals i transnacionals amb producció a gran escala, amb gran capacitat financera -o directament “finaciaritzades”-, amb estàndards de qualitat més baixos i amb el control quasi monopolístics del mercat internacional gràcies al nou marc legislatiu i el nou context financer i econòmic que patentaran aquests “Acords”.

Durant l’acte es va voler posar de manifest l’absència d’estudis d’impactes sobre les PiMES europees, en canvi, l’existència d’un excés de campanyes publicitàries – de la Comissió Europea – dels defensors dels tractats, que conviden a posicionar-se favorablement. Per la Campanya Catalunya No al TTIP, CETA, TISA “és imprescindible” continuar estudiant els efectes dels tractats i ampliar el focus del debat a la resta de sectors que conformen el teixit productiu local, com ara les petites i mitjanes empreses i l’economia social. Cal crear mecanismes, socials i polítics, que assegurin la viabilitat de les PiMES i la promoció de l’economia social, facilitant l’accés al finançament, impulsant polítiques públiques que les converteixi en la clau del desenvolupament econòmic local, sota criteris de sostenibilitat i innovació, en definitiva, revaloritzar el paper d’aquestes empreses en el seu entorn i evitar que empreses, especulatives, monopolistes i financiaritzades deteriorin l’economia productiva del 99%

Articles relacionats

Aquí l’informe! “Los Efectos de los Tratados de libre comercio sobre las pequeñas y medianas empresas”

La soberania econòmica del 99%

Per Àlex Guillamon

Estem en una època en que qualsevol recepta o política neoliberal encaminada a guanyar més marge de beneficis i més poder per les grans empreses que dominen les borses i/o per les multinacionals, es publicita assegurant que es fa per crear llocs de treball i per afavorir les petites i mitjanes empreses. Així ho hem vist des de la “reforma del mercat laboral” aprovada a l’anterior legislatura pel PP, fins a la darrera “reforma fiscal” de Donald Trump als EUA.

I així ho hem vist també cada cop que la Comissió Europea ha endegat campanyes publicitàries i argumentaris per fer més amigables a l’opinió pública els tractats de comerç i inversió en que, si o si, ens volen implicar, des del TTIP (ara en via morta, però a l’espera de reactivació a la mínima senyal des dels EUA), fins al CETA (amb Canadà, que ja s’està aplicant malgrat encara no ha estat ratificat per més de la meitat dels estats membres), el TISA (comercialització dels serveis) o els que s’estan negociant a corre cuita amb Japó, Mercosur o Mèxic, entre d’altres.

cof

Les expectatives sobre creació de llocs de treball no han tingut gaire recorregut, doncs, ni tant sols els estudis encarregats directament per la Comissió Europea s’han atrevit a confirmar significativament aquest efecte. En canvi, a pesar que estem parlant de la generació de dinàmiques de comerç, inversió i d’influència en les institucions polítiques, en els que la clau es fonamenta precisament en l’economia de gran escala i fàcil accés a finançament, la publicitat de la Comissió Europea ha continuat insistint en accentuar els suposats beneficis d’aquests tractats per a les PIMEs.

A casa nostra, el problema és potser encara més bàsic. En una compareixença sobre el TTIP al Parlament al desembre de 2014, Jacint Soler, com a representant de PIMEC informava que a la darrera enquesta que l’entitat havia adreçat al sector sobre diferents temes d’interès, havien afegit una pregunta sobre què en sabien d’aquest tractat i la resposta havia estat contundent: cap ni una declarava tenir-ne informació.

A partir d’aquí hi ha hagut algunes aproximacions al tema des de les entitats del sector, però des de la campanya Catalunya No al TTIP, CETA i TISA, creiem molt important afrontar més abasta i públicament el repte del debat, ja no només sobre com afecten aquests tractats a les PIMEs, sinó, en un marc més ampli que implica a tota la ciutadania: quines dinàmiques socioeconòmiques i polítiques generen aquests tractats i quines conseqüències estan tenint i tindran en els teixits socioeconòmics locals, i per tant, en la capacitat des dels territoris de generar economia, llocs de treball i dinàmiques socials adreçades a satisfer els drets i les necessitats de la població.

L’estudi ” Efectos de los tratados de libre comercio sobre las pequeñas y medianas empresas” impulsat per la Campanya, no fa més que encetar aquest repte de constatar que, digui el que digui la Comissió Europea, “el rei va despullat”. En aquesta tasca hem comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Declaració aprovada al Consistori l’octubre de 2015, recursos gens comparables als que disposen els lobbys que ens tracten d’argumentar en sentit contrari, però suficients perquè el treball dels autors contribueixi a plantejar i argumentar un debat que des dels poders econòmics i polítics produeix terror, i des del 99% ens sembla imprescindible per defensar l’economia i la societat que volem.

Àlex Guillamón. Portaveu de Catalunya No al TTIP, CETA, TISA i Coordinador d’Entrepobles

 

Comunicat: El Tribunal de Justícia de la UE rebutja l’ISDS inclòs en els Tractats entre països europeus.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès avui la sentència que dictamina que la clàusula arbitral inclosa en el Tractat celebrat entre els Països Baixos i Eslovàquia sobre la protecció de les inversions no és compatible amb el Dret de la Unió.  El cas va ser remès al Tribunal de Justícia de la UE després que Eslovàquia impugnés una decisió d’un Tribunal d’Arbitratge que la condemnava a pagar uns 22 milions d’euros a la companyia d’assegurances holandesa Achmea,  per haver revocat, en part, la liberalització del mercat eslovac d’assegurances mèdiques.

Aquest dictàment pot afectar altres 195 Tractats bilaterals de protecció de les inversions signats entre els Estats membres de la UE. Aquesta decisió no s’aplica per Tractats amb tercers països externs a la Unió Europea, és a dir, en el cas del tractat amb el Canadà (CETA), EUA (TTIP) o els altres Tractats en procés de negociació : Vietnam, Indonèsia, Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Mèxic, o el bloc del Mercosur. No obstant això, és una clara senyal que el TJUE “no és favorable” a l’ISDS, ni a les seves versions “maquillades” com l’ICS.

Aquesta és la primera vegada que el TJUE té l’oportunitat de dictaminar sobre l’ISDS, sent una decisió ferma sobre la base que aquests mecanismes vulneren l’autonomia de les lleis europees. La Campaña Estatal No al TTIP, CETA, TISA valora positivament aquesta setència del TJUE de cara al pronunciament pendent sobre l’ICS en l’acord amb el Canadà (CETA).

La Campaña Estatal No al TTIP, CETA, TISA considera que aquesta decisió conté elements favorables per eliminar el polèmic Sistema Privat de Resolució de Controvèrsies entre Estat-inversor, conegut com el ISDS,  inclòs en altres Tractats bilaterals d’inversió. Tot i que alerta que “la Comissió Europea i els Governs estatals poden utilitzar aquesta sentència judicial per justificar la necessitat de posar en marxa el Tribunal Multilateral d’Inversions (MIC)”. La Campanya manifesta que “qualsevol sistema que pretengui privatitzar la Justícia i posar-la en mà d’inversors privats és una violació directa de la Democràcia i una retallada de la capacitat d’acció dels Estats.”

Més informació “AQUI”

Comunicat de la Campaña Estatal No al TTIP, CETA, TISA