La soberania econòmica del 99%

Per Àlex Guillamon

Estem en una època en que qualsevol recepta o política neoliberal encaminada a guanyar més marge de beneficis i més poder per les grans empreses que dominen les borses i/o per les multinacionals, es publicita assegurant que es fa per crear llocs de treball i per afavorir les petites i mitjanes empreses. Així ho hem vist des de la “reforma del mercat laboral” aprovada a l’anterior legislatura pel PP, fins a la darrera “reforma fiscal” de Donald Trump als EUA.

I així ho hem vist també cada cop que la Comissió Europea ha endegat campanyes publicitàries i argumentaris per fer més amigables a l’opinió pública els tractats de comerç i inversió en que, si o si, ens volen implicar, des del TTIP (ara en via morta, però a l’espera de reactivació a la mínima senyal des dels EUA), fins al CETA (amb Canadà, que ja s’està aplicant malgrat encara no ha estat ratificat per més de la meitat dels estats membres), el TISA (comercialització dels serveis) o els que s’estan negociant a corre cuita amb Japó, Mercosur o Mèxic, entre d’altres.

cof

Les expectatives sobre creació de llocs de treball no han tingut gaire recorregut, doncs, ni tant sols els estudis encarregats directament per la Comissió Europea s’han atrevit a confirmar significativament aquest efecte. En canvi, a pesar que estem parlant de la generació de dinàmiques de comerç, inversió i d’influència en les institucions polítiques, en els que la clau es fonamenta precisament en l’economia de gran escala i fàcil accés a finançament, la publicitat de la Comissió Europea ha continuat insistint en accentuar els suposats beneficis d’aquests tractats per a les PIMEs.

A casa nostra, el problema és potser encara més bàsic. En una compareixença sobre el TTIP al Parlament al desembre de 2014, Jacint Soler, com a representant de PIMEC informava que a la darrera enquesta que l’entitat havia adreçat al sector sobre diferents temes d’interès, havien afegit una pregunta sobre què en sabien d’aquest tractat i la resposta havia estat contundent: cap ni una declarava tenir-ne informació.

A partir d’aquí hi ha hagut algunes aproximacions al tema des de les entitats del sector, però des de la campanya Catalunya No al TTIP, CETA i TISA, creiem molt important afrontar més abasta i públicament el repte del debat, ja no només sobre com afecten aquests tractats a les PIMEs, sinó, en un marc més ampli que implica a tota la ciutadania: quines dinàmiques socioeconòmiques i polítiques generen aquests tractats i quines conseqüències estan tenint i tindran en els teixits socioeconòmics locals, i per tant, en la capacitat des dels territoris de generar economia, llocs de treball i dinàmiques socials adreçades a satisfer els drets i les necessitats de la població.

L’estudi ” Efectos de los tratados de libre comercio sobre las pequeñas y medianas empresas” impulsat per la Campanya, no fa més que encetar aquest repte de constatar que, digui el que digui la Comissió Europea, “el rei va despullat”. En aquesta tasca hem comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Declaració aprovada al Consistori l’octubre de 2015, recursos gens comparables als que disposen els lobbys que ens tracten d’argumentar en sentit contrari, però suficients perquè el treball dels autors contribueixi a plantejar i argumentar un debat que des dels poders econòmics i polítics produeix terror, i des del 99% ens sembla imprescindible per defensar l’economia i la societat que volem.

Àlex Guillamón. Portaveu de Catalunya No al TTIP, CETA, TISA i Coordinador d’Entrepobles

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s