Els nous Tractats de lliure comerç de la UE i l’economia social

Els nous tractats de lliure comerç de la UE i l’economia social i solidària

Poc a poc a les darreres dècades s’ha anat instaurant al món tota una xarxa d’acords de lliure comerç. Actualment són més de dos mil els acords i tractats en diferents matèries i entre diferents països on es prioritzen els drets de les grans empreses multinacionals i es disminueixin al màxim les seves obligacions.

La situació d’impasse en la que es troben les negociacions sobre el TTIP entre la Comissió Europea (CE) i els EE.UU des de l’assumpció de la presidència de Donald Trump, no ha suposat una revisió de les polítiques comercials neoliberals de la unió Europea, sinó més aviat el contrari. Des del passat 21 de setembre ja ha entrat en vigor provisionalment el tractat amb Canadà (CETA), malgrat que el procés de ratificació a tots els estats, necessari per la seva aprovació definitiva, pràcticament està començant. I, en paral·lel la CE ha accelerat la seva agenda amb la negociació exprés de nous acords amb Mercosur, Japó, o la actualització del Tractat amb Mèxic per convertir-lo en un tractat de tercera generació a l’estil CETA o TTIP. I mentre tant segueixen també les negociacions del Tractat de liberalització global dels serveis públics (TISA)

Ja són prou conegudes les greus afectacions que aquests tractats suposarien tots els aspectes de la vida econòmica, social, ambiental, de salut, laboral, informàtica, alimentària, amb seva la tendència progressiva a la rebaixa de les regulacions.

També la pèrdua de sobirania que comportarien per a totes les administracions públiques i la seva capacitat de regular la vida econòmica, social i ambiental a favor delsnostres drets i de la sostenibilitat de la vida.

A més aquests tractats també castigarien durament una gran majoria d’empreses petites i mitjanes de tot tipus. La CE promet grans millores per a les petites empreses que exporten als EE.UU, però amaga que, encara en el molt dubtós cas que això fos cert, aquestes no arriben ni a l’1% d’aquest sector al nostre país. I tampoc es parla de les conseqüències per al 100% del teixit econòmic i social local (la pagesia, el petit comerç, empreses de serveis, i un llarg etc.) del dumping social i ambiental amb que aquests tractats permetran a les grans multinacionals avassallar el nostre espai econòmic.

L’economia social ha demostrat la seva vitalitat, capacitat de protecció mútua i manteniment de llocs de treball fins i tot en contextos on els efectes devastadors de la crisi han tancat totes les portes als sectors més desfavorits. Però la imposició d’aquests tractats tindria repercussions severes sobre tot el que venim construint fa dècades des de baix, des de la solidaritat, la cooperació, la innovació social, la proximitat, la sostenibilitat, la comunitat, la producció i el consum responsables, les finances ètiques, la democràcia econòmica i la integració de les cures a les persones en l’economia.

Un dels objectius més clars i directes de tractats de lliure comerç seria la ruptura dels espais d’aliança entre l’economia social i les polítiques públiques adreçades al desenvolupament local. En l’actual context polític en que la reacció social front a les polítiques d’austeritat neoliberal ha permès seguir construint economia social i solidària i, a la vegada, obrir nous espais polítics per a defensar el be comú, els drets de la gent i el medi ambient, aquests tractats impedirien i/o revertirien tots aquests processos.

Lligaria de mans a les administracions locals per:

• Fer polítiques actives a través de la compra i contractació públiques social i ambientalment responsables

• Promoure l’agricultura ecològica i de proximitat, mantenir les denominacions d’origen i protegir el territori.

• Defensar els drets laborals, la negociació col·lectiva i la no discriminació de les dones en la contractació pública.

• Protegir les poblacions vulnerables front a la pobresa energètica, habitacional o alimentària i evitar que les cures de la població vulnerable es descarreguin a les llars, i especialment a les dones.

• Garantir tota mena de serveis públics, inclosos els de cures de les persones, front a l’entrada de grans empreses amb el lucre com a màxim objectiu.

• Revertir la privatització de serveis públics, encara que en algun cas se’n demostri palesament la ineficiència

• Protegir la gestió col·lectiva dels bens comuns, des dels físics fins als intel·lectuals.

En altres paraules, les administracions públiques perdrien els instruments polítics, jurídics i econòmics, ja molt minvats darrerament, que els permeten atendre les demandes i els drets de la ciutadania, dels diferents actors socials i econòmics del territori.

SELRES_febfa211-1524-4304-b8fc-f7389272f78

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s