Nova directiva Bolkestein: greu amenaça de la Comissió Europea a la democràcia local pel control dels serveis

Mercato.JPG

Hi ha molt poc temps per actuar, i el tema és extremadament alarmant, ja que la Directiva pot soscavar i alterar fonamentalment la democràcia local i la participació ciutadana en tota la UE, així com la capacitat de les autoritats per donar resposta a les demandes del seu electorat per governar en l’interès públic. Millor avui que demà.

Preguntes i respostes sobre la Directiva de Serveis que pot atorgar a la Comissió Europea nous poders per anul·lar decisions locals

Les institucions de la UE estan negociant aquests mesos noves regles del mercat únic que podrien tenir un gran impacte negatiu en la presa de decisions als parlaments, assemblees regionals i ajuntaments de tota Europa. La Comissió proposa fer complir la Directiva de Serveis, també coneguda com la Directiva Bolkestein, d’una manera nova i extremadament intrusiva. En resum, la Comissió vol el dret d’aprovar o vetar noves lleis, així com altres mesures cobertes per la directiva. I la directiva cobreix una àmplia gamma de temes: lleis de zonificació (planificació de la ciutat), mesures de subministrament en temes d’habitatge, subministrament d’energia, subministrament d’aigua, gestió de residus i molt més.

L’oposició a la proposta de la Comissió està creixent ràpidament, tant en la societat civil organitzada com als ajuntaments, la capacitat dels quals per actuar podria veure’s severament restringida en moltes àrees si s’aprova la directiva. Com no se’ls va informar adequadament sobre les implicacions, molts ajuntaments estan descobrint ara, a darrera hora, que fins i tot els municipis hauran de sol·licitar permís de la Comissió abans d’adoptar noves mesures relacionades amb els serveis públics. A Ámsterdam, l’ajuntament va adoptar per unanimitat una resolució que estableix que la proposta “afecta l’autonomia de les autoritats locals i, per tant, representa una amenaça per a la democràcia local”. Aquest missatge, de suport a la sobirania local està començant a ressonar a les ciutats d’Europa. Una declaració pública en contra de la directiva ha reunit a data d’avui la signatura de més de 80 organitzacions europees, incloses ONG, moviments socials i partits polítics, amb signatures que van augmentant cada dia.

Per què tot aquest xivarri? El Corporate Europe Observatory (CEO) ha reunit una llista de preguntes i respostes (en aquest post traduït al castellà) per tractar d’explicar les inquietuds i problemes claus amb la Directiva de Serveis.

Com pensa la Comissió detenir o canviar les decisions preses als Estats membres?

La proposta és sobre “notificació”, és a dir, “informar” a la Comissió, cosa que aparentment sembla bastant inofensiva. Però no és tan senzill.

En l’actualitat, quan s’adopta en un Estat membre una nova mesura política afectada per la Directiva de Serveis, la Comissió ha de ser informada una vegada la mesura hagi estat adoptada i hagi entrat en vigor. La Comissió aleshores verificarà si s’han seguit les seves regles. Si considera que no ha anat així, iniciarà converses amb l’Estat membre en qüestió per trobar una solució.

Aquest procediment s’ha implementat des que es va adoptar la Directiva de Serveis en 2006. Tanmateix, una gran quantitat de grups de pressió corporatius, i la pròpia Comissió, s’han queixat que aquest enfocament és ineficaç i lent.

Imitant una proposta presentada per BusinessEurope i recolzada per altres grups de pressió i lobbies del món de la indústria, la Comissió ha proposat un procediment nou i significativament més intrusiu. Segons la nova proposta, les autoritats, ja siguin municipis o ministeris, haurien d’informar a la Comissió sobre les properes decisions rellevants tres mesos abans de la votació que les aprovaria. Això li donaria a la Comissió l’oportunitat d’examinar el text amb antelació i, en cas de trobar alguna cosa que contradigui la Directiva de Serveis, emetrà una “alerta”. En la “alerta”, la Comissió identificarà què seria necessari canviar per obtenir la seva aprovació.

Si els suggeriments de la Comissió, que poden anar des del rebuig total fins a ajustos menors, no es prenen en compte, i l’ajuntament de la ciutat o el parlament en qüestió procedeixen a l’adopció de la mesura, la Comissió prendrà una decisió que requerirà a el “Estat membre en qüestió… a derogar-la” (article 7).

Això, ras i curt, i de manera alarmant, faculta a la Comissió per anul·lar les decisions preses per assemblees democràticament electes en un gran nombre d’àrees polítiques que són crucials, no solament per a l’economia, sinó també per a la majoria dels aspectes que afecten a la societat. A més, canviaria fonamentalment la forma de presa de decisions, especialment a nivell dels municipis i les autoritats regionals, soscavant el principi i la pràctica de la democràcia local en tota la UE.

Kestein 2

Què significa això en la pràctica? És realment tan seriós?

Abans de seguir examinant la base legal de tot això, pot ser útil tenir una idea del que està en joc, i fer-ho a través d’un parell d’exemples concrets.

– Quan l’Ajuntament d’Amsterdam es va pronunciar en contra de la proposta de la Comissió, el regidor Tiers Bakker, qui va redactar la resolució, es va referir als intents de regular AirBnB a la ciutat. Durant molt temps, AirBnB va gaudir de regles molt flexibles a Ámsterdam, però amb el temps el servei es va estendre tant que va crear problemes amb l’accés a habitatges assequibles i va canviar l’atmosfera i l’ambient en parts clau de la ciutat. L’Ajuntament de la ciutat va intervenir, responent a les demandes del seu electorat, els residents de la ciutat, i va enfortir la normativa solament per descobrir que limitar l’ús de AirBnB podria ser una violació de la Directiva de Serveis. Sota la nova proposta, la ciutat de Ámsterdam hauria de demanar permís a la Comissió per introduir aquestes regulacions.

– Les lleis de zonificació i/o la planificació de la ciutat estan cobertes per la Directiva de Serveis, d’acord amb una sentència recent de la Cort de Justícia de la Unió Europea. La planificació de la ciutat pot involucrar decisions de polítiques sobre on posar botigues i on no, així com sobre la seva grandària. Algunes ciutats poden preferir no tenir grans supermercats (hipermercats), per salvaguardar l’existència del comerç local i tendes petites. Tanmateix, aquesta àrea de planificació està coberta per la Directiva de Serveis. Per tant, aquí també s’hauria de notificar a la Comissió, donant a la Comissió l’última paraula, tal vegada no en cada decisió de planificació individual, però sí permetent-los bloquejar o rebutjar plans integrals a llarg termini per al desenvolupament de la ciutat.

La directiva també afecta notablement als drets laborals. Quan es va proposar per primera vegada la Directiva de Serveis, va haver-hi una protesta pel fet que permetria a les empreses de serveis operar en tota la UE seguint les normes i regulacions del seu país d’origen. El moviment sindical va argumentar que això portaria inevitablement al dúmping social, ja que empreses amb seu en un país amb salaris baixos podrien enviar treballadors als països amb salaris alts i pagar-los una fracció dels salaris locals. Després de protestes massives en tota la UE, la legislació laboral va quedar finalment eximida de la directiva. Però això no significa que es permetin mesures destinades a fer seguiment del respecte de les empreses de serveis als convenis col·lectius o normatives locals. Recentment, la Comissió s’ha queixat de normes a Dinamarca que permeten a les autoritats i els sindicats detectar possibles violacions dels convenis col·lectius i de la legislació laboral.

– La Directiva de Serveis fins i tot afecta l’ús dels recursos naturals. En 2015, l’Òrgan de Vigilància de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), que supervisa l’adhesió a les normes del mercat únic als països del EEE (Islàndia, Noruega i Liechtenstein), va decidir que la llei d’Islàndia sobre l’ús d’energia geotèrmica i aigua subterrània viola la Directiva de Serveis, dificultant que operadors privats estrangers obtinguin accés al recurs. La llei va ser la resposta a la preocupació d’Islàndia sobre l’enfocament de curt termini de les empreses privades quant a l’ús dels recursos geotèrmics, que no tenen en compte l’interès públic a llarg termini. Encara així, a data d’avui es considera una violació de la llei europea.

Quines àrees estan cobertes per aquest procediment i, per tant, també per la Directiva de serveis?

La Comissió pot rebutjar decisions sobre àrees i mesures cobertes per la Directiva de Serveis a partir de 2006 en virtut de la nova proposta. I la Directiva de Serveis cobreix una àmplia gamma d’àrees polítiques, incloent la majoria dels sectors de serveis.

Quan la Directiva de Serveis es va planejar originalment en 2004, tractava sobre serveis en general. La Directiva Bolkestein, que porta el nom del Comissionat que la va redactar, Frits Bolkestein, va ser un pla de gran abast per liberalitzar els serveis públics, i va cobrir gairebé tot el que pot ser venut! Però com la Directiva es va trobar amb una dura oposició, amb més de 100.000 persones que sortien als carrers de diversos Estats membres en senyal de protesta, alguns sectors i àrees van ser eliminats de la Directiva, i en altres àrees es va reduir el seu impacte, en resposta a la pressió ciutadana.

Però fins i tot en la seva forma reduïda, la Directiva cobreix una àmplia gamma de temes i àrees de polítiques. Els sectors coberts inclouen: educació, comptabilitat, serveis legals, consultoria, serveis d’arquitectura, subministrament d’aigua, gestió de residus, publicitat, serveis postals, electricitat, subministrament de gas o comerç minorista, entre molts d’altres.

De fet, pot ser més senzill saber els sectors de serveis no coberts per la directiva: serveis no econòmics d’interès general (és a dir, serveis de propietat pública que els ciutadans no paguen), serveis financers, serveis de salut, jocs d’atzar, comunicació electrònica, serveis audiovisuals (TV i ràdio), serveis de seguretat privada, transport, agències de treball temporal, notaris i agents judicials. També hi ha una exempció per als serveis socials, però els plans de seguretat social complementaris estan coberts per la Directiva.

bolkenstein

Què està prohibit per la Directiva de Serveis?

La Directiva de Serveis és essencialment una llista de mesures, tipus de demandes i marcs que els Estats membres tenen prohibit adoptar o imposar quan es tracta de regular serveis.

La Directiva es composa de tres llistes. Les dues primeres cobreixen tots els sectors no exempts de la Directiva, mentre que l’última, i més extensa, cobreix tots els sectors menys uns pocs esmentats explícitament en el text.

La primera llista restringeix la introducció d’esquemes d’autorització, prohibeix els requisits de residència per als propietaris i limita les restriccions en el nombre d’empreses i la quantitat d’activitat en un sector. També prohibeix les demandes per contribuir a plans d’assegurances o plans de garantia financera (amb algunes excepcions), i rebutja els requisits de les companyies de serveis que s’inclouran en un registre (com en l’exemple danès anterior), excepte sota certes condicions.

La segona llista prohibeix, en principi, els requisits de les companyies de serveis pel que fa al nombre mínim d’empleats, els preus màxims o mínims, els límits a les activitats de la companyia segons la població en un àrea determinada i les regles que exigeixen que una companyia tingui una “forma legal” específica.

També s’adjunta un procediment especial a aquesta segona llista. Si un Estat membre adopta un reglament a les àrees esmentades anteriorment, fins ara ha havia de notificar a la Comissió. La Comissió podia llavors sol·licitar (no exigir) a l’Estat membre que no adopti, o que suprimeixi les mesures, si considera que són massa restrictives i, per tant, infringien la Directiva de Serveis. Però, fins ara no hi ha havia cap obligació perquè els Estats membres notifiquin a la Comissió abans que s’adoptés la mesura.

La tercera llista, en l’article 16 de la Directiva, és la de major abast. D’acord amb aquest article, les empreses de serveis han de ser lliures per prestar serveis, i no es permeten restriccions tret que no discriminin per raons de nacionalitat, i siguin proporcionals i “necessàries”. El que fa que aquest article sigui particularment sever i restrictiu és que la “necessitat” solament pot ser “justificada per raons de política pública, seguretat pública, salut pública o la protecció del medi ambient”. Aquesta redacció legal exclou dotzenes d’altres preocupacions legítimes que podrien motivar la regulació, com les preocupacions sobre l’accés a habitatges assequible, una vida digna, la protecció dels entorns de la ciutat i molts més.

Aquesta última llista va ser la més polèmica políticament quan es va adoptar la Directiva de Serveis en 2006. Per aquest motiu, alguns serveis públics van ser exclosos explícitament d’aquesta secció, en particular: electricitat, gas, serveis postals, subministrament d’aigua i gestió de residus.

Si be el que s’ha exposat fins aquí descriu l’ampli conjunt d’àrees que es regeixen per la Directiva de Serveis, pot ser que no quedi del tot clar quines conseqüències ha tingut o pot tenir la Directiva en un sector determinat. De fet, aquesta ambigüitat és freqüent en les Directives de la UE, on el seu impacte i implicacions per a la política difícilment s’acaben copsant fins que no es va observant la seva implementació en la pràctica, sovint massa tard…

Es requereix notificació per a tota la Directiva, inclòs l’infame article 16?

De moment, els Estats membres solament han de notificar a la Comissió quan prenen decisions en un nombre limitat d’àrees. Però sota la nova proposta, l’article 16 també està inclòs.

Durant la lluita anterior i les protestes contra la Directiva de Bolkestein, hi havia més preocupació per l’article 16 a causa de l’anomenat “principi del país d’origen”. Aquest principi significa essencialment que un proveïdor de serveis solament ha de seguir les normes del seu país d’origen, no les d’altres Estats membres on opera. Després d’una llarga batalla, l’article va ser modificat per abordar algunes de les preocupacions plantejades, però encara té un gran abast. Essencialment, prohibeix les restriccions en els serveis de tot tipus, tret que es pugui provar que són necessàries per obtenir un nombre molt limitat d’objectius.

El nivell d’intrusió que això implica, o implicarà, es redueix en última instància a la interpretació de les regles. Amb la seva nova proposta, la Comissió s’està intentant clarament atorgant el dret a interpretar el text d’una vegada per sempre, en un intent de “aprofundir el mercat únic” sota el seu criteri.

Però, no està la Comissió simplement defensant la legislació de la UE?

No, no és tan simple. Com queda prou palès per la informació anterior, la Directiva de Serveis és un acte extremadament complicat. Està plagat d’articles que requereixen algun tipus d’avaluació de en cada cas, abans de decidir si s’ha complert amb la Directiva. Per exemple: és la mesura “proporcionada” o no?, s’adopta a causa de “raons imperioses relacionades amb l’interès públic?” Aquestes són preguntes, en part subjectives, que requereixen una avaluació integral i una justificació clarament establerta per a qualsevol decisió que es prengui sobre aquest tema.

La proposta de canviar el ‘procediment de notificació’ fa que sigui una prerrogativa de la Comissió donar respostes definitives a preguntes com aquestes, i actuar sobre la seva pròpia decisió imposant-se: mentre que en la versió anterior de la Directiva de Serveis, la Comissió podia decidir ‘quan era apropiat’ ‘sol·licitar’ que una mesura fos adoptada o derogada, en la nova proposta la Comissió pot ‘exigir’ la fi d’una mesura.

El que proposa la Comissió no és defensar i fer complir la legislació de la UE. De fet, proposa defensar i imposar el seu propi enteniment i interpretació de la llei. I, tenint en compte que moltes de les disputes polítiques més importants en la UE tenen a veure amb com interpretar les lleis de la UE, aquest és un moviment molt ambiciós, i una presa de poder qualitativament diferent per part de la Comissió.

A més, es podria argumentar que si s’aprova la Directiva, la Comissió podria sobrepassar el seu mandat de dues formes:

– La Directiva de Serveis és justament això: una Directiva. Se suposa que una Directiva ha de deixar als Estats membres un marge de maniobra per aconseguir certs objectius de la forma que triïn, en oposició a les “regulacions” que descriuen clarament com han de fer-se les coses. Segons la pròpia pàgina web de la Comissió, les directives “exigeixen als països de la UE que obtinguin un cert resultat, però els permet triar com fer-ho”. Tanmateix, el nou procediment de notificació soscava completament la llibertat dels estats membres per triar referent a això.

– En última instància, no correspon a la Comissió decidir si la Directiva ha estat respectada o no, aquest és el paper del Tribunal de Justícia Europeu. La Comissió pot formar la seva opinió i pot advertir a un Estat membre que pot estar violant la Directiva de Serveis, però afirmar que posseeix la màxima autoritat sobre la interpretació de la Directiva, fins al punt d’anul·lar polítiques de les assemblees democràticament triades, és sobrepassar el seu propi mandat i funció.

 

Però no reaccionarà el Parlament Europeu amb força a aquest atac a la democràcia?

Lamentablement no, no tal com està. De fet, molt al contrari, la Comissió de Mercat Únic del Parlament Europeu ja ha adoptat una posició que sembla totalment indiferent sobre els impactes que això tindrà en la presa de decisions als parlaments, assemblees regionals o ajuntaments. Fins ara, la principal contribució del Parlament Europeu ha estat suggerir que mentre la Comissió analitza les notificacions dels ministeris i els municipis, les empreses privades haurien de poder aportar informació per a l’avaluació. Això permetria a les empreses amb un interès directe en una nova llei o una altra mesura proposada, pressionar a la Comissió perquè detingui les iniciatives que anirien en contra dels seus interessos comercials. En altres paraules, el Parlament Europeu vol obrir una altra plataforma per al lobby de la indústria.

No poden els municipis i els parlaments nacionals afirmar que es tracta d’una presa de poder il·legítima i invocar el principi de subsidiarietat?

Si i no. Els parlaments nacionals tenen l’opció d’objectar, utilitzant una anomenada “targeta groga”. En fer-ho, afirmen que la Comissió està envaint un àrea que s’ha de gestionar en un nivell de govern més baix, ja sigui a nivell nacional o de municipi. De fet, el Bundesrat austríac, el Senat italià, les dues càmeres dels parlaments francès i alemany han aixecat la targeta groga. Han declarat que la proposta viola el “principi de subsidiarietat” de la UE, segons el qual una qüestió que es tracta millor a nivell nacional o local no hauria d’estar coberta per normes a nivell de la UE. Les resolucions d’aquests organismes envien un fort missatge a la Comissió. La declaració austríaca afirma que la proposta “envaeix profundament la sobirania legislativa dels Estats membres”, mentre que el Bundestag alemany va fer un pas més en l’argument i va dir que, de fet, la proposta viola el Tractat de la UE.

Però, segons les normatives actuals, les fortes objeccions de diversos parlaments i consells a Àustria, Itàlia, França, Alemanya i els Països Baixos no són suficients per frenar la Directiva o perquè la Comissió la modifiqui. Es necessitarien objeccions d’almenys 5 països més per forçar a la Comissió a revisar la seva proposta.

Quan es conclourà la decisió sobre la proposta?

Podria ser molt ràpid. La proposta es va presentar en 2016 i ha arribat molt lluny. Les delegacions dels Estats membres (el Consell d’Europa) estan negociant amb el Parlament Europeu per veure si poden trobar punts en comú. El president de les negociacions, el govern austríac, apunta a concloure les negociacions abans de lliurar la presidència del Consell al govern romanès. Després d’això, els únics dos petits passos que quedaran són una votació al Parlament Europeu i una altra en el Consell.

Hi ha molt poc temps per actuar, i el tema és extremadament alarmant, ja que la Directiva pot soscavar i alterar fonamentalment la democràcia local i la participació ciutadana en tota la UE, així com la capacitat de les autoritats per donar resposta a les demandes del seu electorat per governar en l’interès públic. Millor avui que demà.

Signa la carta contra la Directiva de Serveis aquí, i segueix la campanya.

Carta “Parem el Procediment de Notificació de Serveis de la UE“.

logobolk.0

Demana als eurodiputats i eurodiputades #StopJEFTA.

El 12 de desembre els i les representants al Parlament Europeu votaran sobre el tractat amb el Japó i la UE (JEFTA).

Les campanyes d’arreu de l’Estat i d’Europa “No als Tractats de Comerç i Inversió” llancen una eina on-line a través de la qual es poden enviar correus electrònics als nostres representants al Parlament Europeu, demanant el seu vot negatiu al tractat comercial UE-Japó, conegut com JEFTA. L’eina està dirigida als eurodiputats / es del partit socialista (PSOE), del Partit Popular (PP), Ciutadans (Cs), del Partit Nacionalista Basc (PNB) i del Partit Demòcrata (PDeCAT).

Pots triar a qui enviar el missatge o bé enviar a tots els grups. En els missatges es recullen algunes de les conseqüències negatives d’aquest acord comercial,  Aquest tractat és un exemple paradigmàtic de les males polítiques comercials de la UE amb gran opacitat i absència de participació ciutadana.

Clica aquí i demana als eurodiputats i eurodiputades que votin NO al JEFTA

jefta

Balanç del primer any del CETA

L’acord comercial UE-Canadà està un vigor “provisionalment” a pesar de seguir pendent de ratificació pels estats membres

NOCETA

Fa un any el CETA – el tractat comercial i d’inversions entre la UE i Canadà – va entrar en vigor de manera provisional. Això vol dir que la major part del contingut del tractat ja està operant. Tanmateix, la majoria dels parlaments nacionals de la UE encara no han arribat a un acord per la seva ratificació definitiva, i segueix pendent el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la seva legalitat.

Després d’un any, és molt d’hora encara per avaluar els impactes directes del tractat, però el que està clar és:

– S’incrementen les exportacions de Canadà a la Unió Europea especialment en alumini; automòbils; químics, combustibles minerals i petroli, i productes farmacèutics per la reducció de barreres no aranzelàries (ja que els aranzels en aquests productes estaven gairebé a zero), és a dir, eliminació de regulacions, (1)

– No s’han generat llocs de treball significatius i de qualitat però hi ha evidències que les grans empreses i multinacionals que ja exportaven a Canadà s’han beneficiat en aquest primer any del CETA (2)

– El comerç en aliments i productes agrícoles s’ha concentrat encara més en mans de grans productors, posant en risc la sobirania alimentària a banda i banda i deixant la petita agricultura, els consumidors i al planeta desprotegit (3)

– El tractat ha creat un paradís per al lobby corporatiu, elevant el poder de les multinacionals per canviar regulacions i proteccions. En paraules de David Plunkett, ex-negociador del CETA i ara reconvertit a representant de les empreses canadenques a Brussel·les: “Per primera vegada el CETA inclou un capítol sobre la cooperació reguladora que dóna a les empreses canadenques l’oportunitat de tenir informació de primera i amb antelació sobre el que els governs tenen planejat fer (en termes regulatoris) “(4)

– “Per ara, Canadà s’ha vist més beneficiada pel CETA en les seves vendes a Espanya, que van créixer un 5,8% fins al juny. Les espanyoles van caure un 10%” (5)

(1) https://www.cbc.ca/news/politics/ceta-anniversary-imports-exports-1.4823822 https://www.bnnbloomberg.ca/ceta-s-extended-drug-patents-could-cost-ottawa-270m-a-year-pbo-1.1067850

(2) https://www.cbc.ca/news/politics/ceta-anniversary-imports-exports-1.4823822 // http://www.expansion.com/directivos/2018/08/08/5b6aaf7ae5fdea69408b4573.html

(3) https://www.bnnbloomberg.ca/ceta-s-extended-drug-patents-could-cost-ottawa-270m-a-year-pbo-1.1067850 // https://www.cbc.ca/news/canada/nova-scotia/canada-europe-lobster-exports-united-states-1.4453256

(4) https://business.financialpost.com/legal-post/0912-biz-jm-melnitzer

(5) https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2018-09-08/espana-ceta-canada-exportaciones-citricos-frutas-y-verduras_1611169/

Prenem el control de les finances! #15S #10anysdeCrisiEstafa

Ens unim a la crida global Prenem el control de les finances! i a les mobilitzacions previstes el  Exigim mesures que acabin amb l’era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers.

 

reaccionem03-300x287

Manifest

“Fúria dignificant”, deu anys després del col·lapse financer

Prenem el control de les finances!

Deu anys després del col·lapse de Lehman Brothers, és hora d’ explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania i de proposar solucions comunes positives per donar prioritat a l’ interès públic en el futur. Lehman Brothers es va convertir en un símbol inoblidable del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat. El col·lapse fou el punt d’ inflexió d’ una crisi econòmica i financera que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, tals com prestacions d’ atur decents, pensions i atenció de la salut.

Les negligents estratègies, i la irresponsabilitat envers la societat mostrada per les corporacions financeres van ser posades en evidència, igual que la passivitat o la complicitat dels polítics en els anys anteriors a la crisi i en la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat com a resposta a la crisi. Es va permetre dirigir els mercats a les grans corporacions financeres, i el preu va ser considerable.

Se’ns demana que creiem que han après les lliçons, i que, pot ser, els canvis necessaris siguin imminents. En canvi, a pesar de les fortes crítiques a la ideologia del lliure mercat financer expressades per molts des de que va començar la crisi financera, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Això ha portat a un atac total a la qualitat de les nostres vides i a la nostra dignitat. La ciutadania de tot Europa ha protestat i proposat solucions socials més eficaces para a fer front a aquesta crisi. Hem tingut un parcial èxit significatiu a nivell local, però encara hem d’ intensificar els nostres esforços. Els lobbies financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la Unió Europea, amb el resultat de que els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables, sinó més. Les noves regulacions son tímides i insuficients, i actualment s’ està produint una reacció «desreguladora».

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diners públics. Milions de noves víctimes podrien unir-se a les files dels que ja estan patint la crisi. Inclús ara, milions de persones es troben empobrides i endeutades, el que constitueix un recordatori constant de que la crisi segueix amb nosaltres.

Els bancs centrals injecten grans quantitats de diner a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’ expansió quantitativa. I mentre que els grans bancs i corporacions gaudeixen dels seus grans beneficis gràcies als baixos costs de finançament -una espècie de subvenció-, cada cop es destina menys diner a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa.

Ara, amb motiu del desè aniversari de la crisi financera, fem una crida a l’acció. L’ aniversari és una oportunitat per a crear un nou espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. És una oportunitat per a mostrar la nostra indignació: necessitem una solució socialment justa al deute existent i hem d’ adoptar una postura de cara al futur. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin a la societat. Al 2018, començarem el difícil procés de posar les finances sota control democràtic.

Hem de desmantellar els grans bancs, acabar amb l’ especulació inútil, introduir una fiscalitat efectiva i justa al sector financer i emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a molts i moltes. Hem de transformar el sistema financer per a posar-lo al servei d’una economia per una vida en comú.

Ens oposem a l’ enorme impacte negatiu dels mercats financers especulatius, que alimenten la desigualtat social, la pobresa, l’ escassetat de serveis públics  el canvi climàtic. Volem adoptar una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa. Un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Començarem a prendre el control democràtic unint forces amb diferents persones i grups que es veuen afectats per l’ impacte negatiu de les finances en la societat. Como a prioritat, hem de pressionar per a que s’ adoptin mesures i normes polítiques que acabin amb l’ era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers. Les grans finances són poderoses, però si ens unim podem formar part de la indispensable acció política per oposar-nos-hi amb èxit. Necessitem que els col·lectius ciutadans s’ uneixin a la nostra campanya i converteixin l’ any 2018 en un punt d’ inflexió, de manera que els pròxims 10 anys siguin finalment el moment en que es pugui assumir el control de les finances.

Participa el 15 de setembre a Barcelona a la Jornada de lluita: Posem les finances al servei de les persones i el planeta!

Amb motiu del 10 aniversari de la caiguda de Lehman Brothers  el 15 de setembre s’està organitzant una Jornada internacional a tota Europa. En Barcelona, dissabte 15 setembre a partir de les 9,30 h, comença al Centre Cívic La Sedeta i constarà de tres espais:
  • Matí: jornada pròpiament dita formada per dos taules: Taula 1 diferents experts donaran un enfoc econòmic-financer, ecològic, sociològic i feminista. Taula 2 presentació i debat per part del 9 eixos  (Finances, educació, salut i sanitat, pensions i serveis socials, treball i atur, ecologia, feminisme, habitatge i relacions Nord-Sud) que participen en la jornada.
  • Migdia: assemblea de moviments socials. 
  • Tarda: Manifestació a les 19h que comença en la Delegació de la Unió Europea sota el lema “Posem les finances al servei de les persones i el planeta!”

 

Un altre comerç és necessari! No als Tractats de Comerç i Inversió (TCI)

Som una campanya present en més de 2.000 ciutats i pobles d’Europa, formada per organitzacions de la societat civil, partits polítics, sindicats, associacions professionals i entitats de diferent índole, així com persones a títol individual. Cobrim un ampli espectre de grups de interès -protecció del medi ambient, la salut pública, l’agricultura, la justícia econòmica, la lluita contra les desigualtats, els drets del consum i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l’educació, el control públic i social dels sistemes financers, entre d’altres- que compartim una profunda preocupació per les múltiples amenaces que plantegen els tractats de comerç i inversió (TCI).

 

cabecera_twitter

Fins ara l’objectiu del nostre treball havia estat aturar les negociacions del Tractat Transatlàntic (TTIP) i l’acord amb el Canadà (CETA). Arran de les múltiples protestes, i gràcies a la oposició de la societat civil, hem aconseguit èxits importants: el TTIP segueix paralitzat, el acord amb el Canadà (CETA) encara ha de ser ratificat per molts parlaments estatals, i els tribunals privats per a les grans corporacions (ISDS) han estat posats en evidència com a antidemocràtics i han patit un desprestigi polític i jurídic a la Unió Europea (UE).

Malgrat aquests èxits, la UE continua treballant per imposar una agenda comercial neoliberal a través de nous acords, com el de serveis (TISA), el de Mèxic i el bloc del Mercosur (Argentina, Uruguai, Paraguai), Singapur, Vietnam i Japó, i la creació d’un Tribunal Multilateral d’Inversions (MIC) específic per dirimir les disputes entre inversors i estats.

Reclamem una política econòmica i comercial que serveixi per a l’interès públic i actuï en favor d’un futur en comú. No podem tolerar tractats de comerç i inversió que afecten negativament les nostres vides, especialment les més vulnerables, i que estan dissenyats exclusivament per defensar i perpetuar un sistema econòmic en profunda crisi, tant social com econòmica i mediambiental.

Què fem?

Realitzem campanyes de sensiblització i d’informació sobre els impactes dels tractats de comerç i inversió en el medi ambient, en els estàndards socials i laborals, en l’agricultura i l’alimentació, els serveis públics i en la pèrdua de democràcia i sobirania.

A més treballem juntament amb altres xarxes per tal d’establir mesures que obliguin a les empreses transnacionals a complir els drets humans en forma de lleis i regulacions d’àmbit estatal, regional i local, així com establir instruments jurídics internacionals -com el Tractat Vinculant de Nacions Unides- que permetin demandar a aquestes empreses en casos de vulneració dels Drets Humans.

Creiem que és cada vegada més important informar a la població, treballar en la incidència política, estendre el missatge a un ampli nombre de sectors afectats i continuar amb l’activisme i la mobilització social, per tal d’exercir un permanent control ciutadà davant la imposició del poder de les transnacionals.

Aquests són els eixos temàtics sobre els quals estem treballant:

– Treball

– Agricultura i alimentació

– Medi Ambient

– Serveis públics

– Poder corporatiu

Un altre comerç és necessari

És hora d’actuar de manera diferent per garantir un futur digne per a totes.

Per això diem que un altre comerç és necessari:

Un comerç que redueixi els impactes de la globalització, que promogui la lluita contra la pobresa, la reducció dràstica de les desigualtats i la lluita contra el canvi climàtic, prenent mesures radicals per reduir la petjada i el deute ecològic de la UE.

Un comerç al servei de les majories socials i no de les empreses multinacionals. Els tractats de nova generació busquen limitar o eliminar les regulacions en salut, medi ambient, drets laborals o qualsevol altre àmbit que suposi un obstacle per al comerç.

Un comerç basat en la cooperació dels pobles, que respecti els drets de les persones migrants i refugiades, que estableixi noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d’altres regions.

Un comerç que estigui dins dels límits del planeta i, per tant, no estigui basat en combustibles fòssils i sigui, inevitablement, més lent, proper i desplaci menys volums de mercaderies.

Un comerç que fomenti una economia dirigida a generar recursos per a la vida, reconegui el treball reproductiu i de les cures i on les dones tinguin protagonisme.

Un comerç que protegeixi els drets laborals i permeti als treballadors i treballadores obtenir una renda adequada per viure amb dignitat.

Un comerç que protegeixi l’educació, la salut, l’aigua, el coneixement i la cultura com a recursos no subjectes a l’apropiació privada. No han de ser béns que només uns pocs es puguin permetre. Per tant, no tenen cabuda en les negociacions dels tractats comercials.

Un comerç que incentivi l’economia local i l’economia social i solidària, i no posi a les petites i mitjanes empreses en desavantatge comparatiu amb les grans corporacions transnacionals. Cal recordar que a Catalunya, del total d’empreses, un 99,8% són pimes i generen el 70,1% de l’ocupació, i en el cas de l’Estat espanyol, aquesta ocupació puja fins al 73% molt per sobre d’altres estats del la UE, la qual cosa les fa especialment sensibles a l’entrada de competidors més grans.

Un comerç que protegeixi el futur de l’agricultura camperola al Nord i el Sud global, que defensi la sobirania alimentària, la justícia climàtica i dignifiqui la feina dels agricultors i agricultores. L’alimentació de qualitat ha d’estar a l’abast de totes i no dels que s’ho puguin permetre.

Un comerç que defensi una fiscalitat justa, que elimini els mal anomenats paradisos fiscals i els buits legals que actualment permeten l’evasió i l’elusió fiscal per part de les grans empreses.

Rebutgem l’estratègia de competència salvatge i desigual que propugnen els governs neoliberals a Europa, i rebutgem qualsevol vincle amb l’extrema dreta, ja que la nostra proposta és la de la cooperació i la integració dels pobles.

Què exigim?

  • Democratitzar la política comercial de la UE, implicant adequadament al Parlament Europeu, als Parlaments dels Estats membres i la societat civil, duent a terme un ampli debat públic garantit per un procés transparent.
  • Transparència constant i participació de tots els sectors implicats: s’han de fer públics els textos de les negociacions de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre els Tractats de Lliure Comerç i Inversions.
  • Sobirania popular i de les institucions públiques per legislar i regular la defensa i millora de l’interès públic i el bé comú, sense la imposició dels òrgans de cooperació reguladora que busquen eliminar o reduir les regles que suposen un “obstacle” per al comerç.
  • Serveis públics de qualitat i accessibles per a totes les persones davant la liberalització i la privatització que els tractats de comerç i inversió converteixen en irreversibles.
  • Polítiques que facin que el gruix del comerç sigui local i de proximitat, i que promoguin una economia social i solidària que anteposi els valors ambientals i socials i de la feina digne.
  • Aturar l’expansió i acabar amb els mecanismes de resolució de conflictes inversor-Estat, siguin els ISDS, l’ICS, o el Tribunal Multilateral d’Inversions.
  • Mesures que obliguin a les empreses transnacionals a complir els Drets Humans en forma de lleis i regulacions d’àmbit estatal, regional i local, així com a instruments jurídics internacionals, com un tractat internacional dels pobles, que reculli unes regles d’economia i comerç compatibles amb els drets humans, socials, laborals, cultural i ambientals, així com la necessitat d’instruments jurídics internacionals vinculants que permetin demandar les vulneracions d’aquests drets per part de les multinacionals.
  • Per tot això, fem una crida a la ciutadania i les seves organitzacions socials, col·legis professionals, partits polítics, alcaldes i alcaldesses, representants electes, pimes, entitats de l’economia social i solidària, feministes, ecologistes, sindicats i mitjans de comunicació a sumar-se a aquesta campanya.
  • Hem d’exigir un canvi d’orientació en les polítiques comercials, fiscals i distributives de la Unió Europea per posar al centre de les mateixes la preservació del medi ambient i els drets humans i de les comunitats, com a condició fonamental per garantir la pau i una major justícia global.

L’acord UE-Japó (JEFTA): un comerç exclusiu entre els negociadors de la UE i les grans empreses.

Des de desembre de 2017, la Comissió Europea està fent tot el possible per accelerar l’aprovació de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Japó, excloent els parlaments nacionals del procés de ratificació i mantenint múltiples reunions a porta tancada amb els lobbies representants dels poders corporatius. 

jefta 6

Les negociacions per a l’acord de comerç UE-Japó (JEFTA) van començar al març de 2013 i van concloure al desembre de 2017. Els arxius de la Comissió Europea obtinguts mitjançant sol·licituds d’accés a informació mostren que entre gener de 2014 i gener de 2017, la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea (DG Trade) ha mantingut múltiples reunions a porta tancada amb associacions empresarials per discutir les negociacions.

190 d’aquestes reunions (89%) van ser amb lobbies de les grans empreses transnacionals (patronal europea BusinessEurope i la patronal alemanya BDI, la indústria química, automobilística -ACEA- i de tabac, grans bancs i empreses de serveis de l’European Services Fòrum, empreses de telecomunicació i de combustibles fòssils, o la indústria d’alcohol com CEEV) mentre que només 9 (4%) van ser amb organitzacions d’interès públic, associacions d’agricultors i grups de consumidors.

No es van celebrar reunions amb representants de sindicats ni amb federacions de petites i mitjanes empreses (PIMES), i el 7% restant de les reunions es van realitzar amb altres actors, com a institucions públiques i “think tanks”.

Les noves revelacions de  Corporate Europe Observatory (CEO) i AK Europa confirmen una vegada més el fort biaix de la política comercial de la UE: les grans empreses estan impulsant i influenciant les negociacions dels Tractats de Comerç i Inversió (TCI), imposant els seus interessos a l’aprofundir les regles del comerç mundial, per tal de maximitzar els seus guanys.

 

jefta 1jefta 2jefta 5jefta 4jefta 3

Mentre que la salut pública, els interessos de les i els treballadors, el món rural i la pagesia, la defensa mediambiental o les petites i mitjanes empreses tenen cap importància per a la Comissió Europea.

Acció #ACScontraLaVida

acs contra la vida

Des de la Campanya Catalunya No als TCI seguim alertant dels conflictes creats per les transnacionals, principals beneficiàries dels Tractats de Comerç i Inversió, que operen en sectors molt diversos i a qualsevol lloc del planeta, donant prioritat al seu benefici econòmic per damunt dels interessos, drets i la vida de les persones, comunitats i la terra que observen i es resisteixen front l’extractivisme físic i moral practicat per aquestes companyies i empreses globals. Un informe d’Ecologistas en Acción El IBEX 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América Latina. Un análisis ecofeminista.” assenyala aquestes multinacionals de “la marca Espanya”. Entre les que més conegudes que apareixen en aquest informe, ACS, l’empresa de Florentino Pérez, el BBVA, amb el conflicte de l’oleoducte Dakota Access Pipeline o l’energètica Iberdrola, sòcia del projecte hidroelèctric de Belo Monte que està provocant la destrucció de 1.500 km2 de selva amazònica de Brasil.

portada-informe-ibex35

En aquest context, avui, un grup d’activistes s’ha presentat a la porta d’IFEMA (Madrid) on se celebrava la junta d’accionistes d’ACS, per “fer memòria” als assistents dels projectes que aquesta empresa realitza a Guatemala i Palestina, amb uns greus impactes socials i ecològics. Aquesta acció- que trobareu a les xarxes amb l’etiqueta #ACScontraLaVida – pretén fer visibles les praxis de l’empresa de Florentino Pérez i la seva impunitat front les reiterades denúncies per part de moviments socials, oneges i comunitats al projecte hidroelèctric que restringeix l’accés a l’aigua a més de 29.000 persones de la comunitat quekchí a Guatemala, provocant també un greu impacte mediambiental, sobre les persones i els béns comuns.

Els Tractats de Comerç perjudiquen la pagesia.

El Comitè Coordinador Internacional de la Via Camperola va fer pública el 18 d’abril, una declaració en el marc del Fòrum Internacional sobre els Impactes del Lliure Comerç a l’Agricultura, organitzat per La Via Camperola Sud est i Est Àsiaper denunciar, un cop més, els efectes negatius del lliure comerç sobre l’agricultura,  l’atac als drets de la pagesia, dels treballadors i treballadores agrícoles – plasmats a la declaració de Nacions Unides – i el greu impacte a les comunitats, amenaçades i incapaces de sostenir la seva pròpia producció  i el seu dret a la terra.

cropped-pasti5.jpg

Els Tractats pretenen concentrar l’explotació agrícola a escala global en mans de comerciants de gra i de capital transnacional agrari i alimentari, que especula, controla el mercat i posa en risc la sobirania alimentaria, la salut de les persones i la lluita contra el canvi climàtic. Via Camperola confirma aquests efectes negatius dels Tractats i pot mostrar com exemple casos procedents de diversos països del món on s’ha vist que la proliferació d’aquests Tractats en l’agricultura ha significat la ruïna per a petits i mitjans agricultors.

En aquest sentit demanen excloure l’agricultura i els productes agrícoles dels Tractats, exigeixen que es controli el poder d’aquestes empreses transnacionals del sector agrícola i alimentària sobre el mercat global i que es garanteixin els drets a l’alimentació i la salut mitjançant la definició d’un marc vinculant per als principals comerciants de cereals i el capital transnacional que dominen el sistema alimentari internacional en perjucidi de les persones i el planeta.